El cultiu de la carxofa per estaques

0 comentaris  |  Publicat el 27 Juliol, 2013 per Agrorganics a Carxofes

Carxofes_2La multiplicació de carxoferes per estaca ( o soca) és una tècnica molt usada pels pagesos que es dediquen a aquest cultiu. La carxofa es un cultiu que tradicionalment es deixa a camp dues o tres campanyes, ja que la producció i la qualitat el tercer any ja minva bastant.

Cada any, en acabar la collita i arribar les calors, les carxoferes es deixen de regar i s’assequen.

Aquestes han acumulat substàncies de reserva en els rizomes subterranis per a la nova brotada. Al juliol, s’arrenquen algunes plantes i se’n separen tiges amb els corresponents rizomes per a utilitzar-los com a material vegetal per implantar nous camps de carxoferes, que tornaran a ser productius durant 2 o 3 anys.

 

 

 

Com es plantes les carxoferes a partir d’estaques?

Un cop tenim les estaques podem, o bé posar-les en una torreta i esperar a que brostin els rizomes o bé posar-les directament a camp, enterrant uns centímetres aquests rizomes i fent-los arrelar directament a terra.

Es freqüent que hi hagi falles en la brotada. És per això que a vegades s’usa un pas entremig plantant-les en una torreta, per assegurar-nos que el que vagi a camp prosperi. Si tenim falles en el camp les haurem de reposar.

Això es fa durant el mes d’agost. Un cop es planten les estaques s’ha de fer un reg profund, i posteriorment assegurar-nos que no els falti la humitat, procurant no mullar directament la estaca, ja que el principal motiu de fallades es que amb les temperatures de l’estiu i la humitat es podreixin. De fet, si ho tenim a l’abast, sempre será millor el reg gota a gota que no pas per inundació.

Marc de plantació, tipus de sol i fertilització

Les carxoferes son plantes que acaben fent un volum de vegetació important. Generalment es planten sobre cavallons separats 1m entre ells i amb una distancia entre plantes de uns 80cm.

Com que estaran 2-3 anys al camp, la preparació de la terra és important, aportant una quantitat suficient de matèria orgànica ben madura. Suporta els sòls calcaris i moderadament argilosos, però sobretot amb bona infiltració i que no s’entollin. Els sòls arenosos no li agraden. Toleren prou bé la salinitat.

A banda d’un adobat de fons amb matèria orgànica, en funció de la quantitat i riquesa d’aquesta podem haver d’afegir algun adob addicional. Ecològic o convencional, les proporcions NPK haurien de voltar el 1-1.5-4. Posteriorment se’n fa de cobertera amb adob ric en nitrogen quan entren en producció. Si fem ecològic podrien ser adobs procedents de sang o banya triturada.

Es poden fer a tot arreu?

A Catalunya trobem dues zones importants de cultiu: La zona del Baix Llobregat i les Terres de l’Ebre. Però en totes les zones properes al litoral (i per tant, d’hiverns temperats) es pot fer sense problemes

La carxofa atura el seu desenvolupament per sota de 5ºC i el seu desenvolupament òptim es dona entre els 15ºC i els 18ºC. Això fa que a la zona del litoral mediterrani tinguem carxofes des de la tardor fins a la primavera, passant per una época de parada al ple de l’hivern però que en no donar-se glaçades importants, no en afecta massa a la planta i de seguida torna a produïr.

A les zones litorals s’acostumen a plantar a l’Agost i podem tenir una primera collita a finals de tardor si tot va bé, i excepte l’aturada a les setmanes mes fredes de l’hivern, la collita es bastant esglaonada fins a la primavera següent.

Plagues i malalties

La plaga principal per la seva incidència i danys es el barrinador de la carxofa (Gortyna xanthenes). El cicle biològic es d’una generació. Durant la tardor es dona el vol d’adults i les postes, que emergeixen durant l’hivern, barrinen les tiges en direcció al coll de l’arrel on crisaliden per tornar a emergir la tardor següent.

En ecològic podem recórrer al Bacillus thuringiensis durant l’eclosió d’ous, amb aplicacions setmanals. Per a programar l’inici dels tractaments es convenient estar atents als avisos fitosanitaris de cada zona. L’altre producte que es pot utilitzar amb bons resultats es l’spinosad.

Com en altres cultius, podem trobar afectacions de pugó o malalties fúngiques com l’oïdi o el míldiu, que tractarem segons condicions ambientals i danys econòmics.

Leave a Reply