Cultiu de carxofes. Com extreure i plantar les soques

obtencion estacas alcachofa_1
L’obtenció de soques de carxofa es una feina entretinguda la qual es necessita d’una certa habilitat. Font: Elaboració propia

A les zones tradicionals del cultiu de carxofes, durant el mes de juliol i entrat Agost els camps tenen un aspecte que dista molt de l’esplendor de la vegetació present fins a finals de primavera.

Un cop suprimit el reg i amb la calor de l’estiu, la planta de carxofa s’asseca, fins al punt que sembla morta. Però durant el període vegetatiu ha acumulat reserves en òrgans subterranis per passar la sequera i tornar a brollar quan amaini la calor.

En aquesta època de parada vegetativa, els agricultors aprofiten per dividir les mates que ja han estat un parell o tres d’anys produint, i que tenen uns òrgans de reserva subterranis ben desenvolupats. S’obtenen el que s’anomenen les soques. Aquestes soques de carxofa es plantaran en nous camps, on passaran dos o tres campanyes per tornar a repetir el procés una vegada la mata ha agafat envergadura.

Continua llegint «Cultiu de carxofes. Com extreure i plantar les soques»

Plagues de l’olivera: La mosca de l’oliva (Bactrocera oleae). Control en cultiu ecològic.

trampa mosca de l'oliva
Moquero Maxitrap XL

En l’entrada anterior hem descrit la plaga i el seu cicle biològic, de manera que ja sabem que l’oliva és susceptible de ser picada a partir de l’enduriment de l’os, el que significa entre el mes de juny i juliol segons zones i varietats.
També sabem com la mosca de l’oliva selecciona les olives per dipositar l’ou, que només diposita un, que pot arribar a posar més de 500 ous per generació, o que té normalment unes tres generacions anuals.
Ja estem en condicions d’abordar les estratègies de control de mosca de l’oliva en cultiu ecològic. Continua llegint «Plagues de l’olivera: La mosca de l’oliva (Bactrocera oleae). Control en cultiu ecològic.»

Plagues de l’Olivera: La mosca de l’oliva (Bactrocera oleae). Descripció de la plaga

Mosca de l'oliva
Mosca de l’oliva. L’absencia de oviscapto ens indica que es tracta d’un mascle

La mosca de l’olivera és la plaga principal del cultiu de l’olivera. Afecta el fruit, provocant caigudes prematures i una disminució important de la qualitat de l’oli obtingut.
La incidència és variable segons les temporades, presentant-se de forma més virulenta en anys amb estius de temperatures moderades i humitats altes. També influeixen factors com la presència de mosca a inici de campanya o la càrrega de fruit que presenten les oliveres.
Les zones on es dóna una major incidència de la plaga són sempre les del litoral mediterrani, on les temperatures estivals són més moderades i les humitats altes. Continua llegint «Plagues de l’Olivera: La mosca de l’oliva (Bactrocera oleae). Descripció de la plaga»

Varietats d’enciams

Varietat enciam romana
Varietat enciam romana (Lactuca sativa)

L’enciam (Lactuca sativa) és un cultiu present en totes les hortes. Molt apreciada en amanides, la possibilitat de consumir un enciam acabada de tallar és d’aquells plaers que fan que valgui la pena l’esforç de cuidar un hort.

Hi ha multitud de tipus d’enciams: Diferents colors, formes de les fulles, acabdellades o de fulles soltes … Això fa que de vegades, quan comprem llavors o planter, sorgeixin dubtes raonables que avui intentarem aclarir.

L’enciam és una planta de la família de les compostes que presenta tres varietats conreades al nostre país:

Tipus Romana: (Lactuca sativa var. Longifolia):

Generalment de fulla ovalada i allargada que no arriba a formar veritables cabdells. És la que es coneix com “romana”. Continua llegint «Varietats d’enciams»

Cultiu del tomàquet: la necrosi apical o cul negre del tomàquet

Cultiu tomaquet. Necrosis tomaquetCultiu tomaquet. Necrosis tomaquet
Tomàquets amb el cul negre. El color negre es deu a fongs sapròfits que creixen sobre els teixits necrosats

Dins dels problemes del cultiu del tomàquet, la necrosi apical (cul negre, cul “cagat” o pesseta del tomàquet) és una fisiopatia molt comú en el cultiu del tomàquet que sovint provoca pèrdues importants de producció, ja que els fruits afectats perden tot valor comercial.
Tothom que ha cultivat tomàquets s’ha trobat en alguna ocasió amb la sorpresa de collir un tomàquet aparentment bonic per dalt, i que en donar-li la volta apareix amb tota la part inferior de textura com de suro i de color terrós o negre. I per a més greuge, la major part o tots els tomàquets d’aquell pom presenten el mateix problema en major o menor mesura. Continua llegint «Cultiu del tomàquet: la necrosi apical o cul negre del tomàquet»

Erugues en cols i coliflors

Plagues d'erugues. Pieris Brassicae
Erugues agrupades de Pieris Brassicae. Font: Elaboració pròpia

Les erugues de les cols i coliflors són d’aquelles plagues clau de les que difícilment ens lliurarem si volem fer aquests cultius.Gairebé sempre, amb major o menor intensitat, en tindrem, i hem d’apendre a conviure-hi sense patir masses danys. Aquest es l’objectiu d’aquesta entrada.

Cicle biològic i identificació

En primer lloc, hem de saber que podem trobar dos tipus d’erugues en cols i coliflors. Pieris brassicae i Pieris rapae. En fase de papallona, ambdues espècies son de color blanc, amb taques negres que segons posició i forma ens indiquen quina de les dues espècies és, així com si es tracta de mascles o femelles. Continua llegint «Erugues en cols i coliflors»

Instal.lant una trampa d’aigua per al control de Tuta absoluta

Trampa tuta absoluta. Control plaga tuta absoluta
Per instal.lar una trampa d’aigua necessitem la trampa i una càpsula de feromona sexual de Tuta absoluta

A aquestes alçades de la temporada a les zones on la tuta absoluta acostuma a ser un problema les poblacions ja son altes i hauríem de tenir instal•lades les trampes d’aigua per a captura massiva de TUTA absoluta . En aquesta entrada us ensenyarem el procés d’instal•lació i algunes recomanacions sobre el seu ús.

Com ja hem explicat en anteriors articles, les trampes d’aigua per a captura masiva de TUTA absoluta formen part de la estratègia que s’utilitza en el cultiu ecològic de tomaqueres.

Les instal•lem quan les trampes delta ens indiquen captures creixents . Si no n’utilitzem, directament en detectar mines en fulles i brots . El que busquem es reduïr la població de mascles de TUTA absoluta per dificultar l’aparellament i, per tant, les postes que portarien noves larves. Per això, instal•lem al centre de la trampa, un recipient amb una càpsula de feromona sexual. Un cop els mascles s’acosten al dispensador, en el seu vol erràtic toquen l’aigua que posem a la trampa , s’hi queden enganxades i acaben morint. Continua llegint «Instal.lant una trampa d’aigua per al control de Tuta absoluta»

El cultiu del tomàquet: Formació i poda

Cultiu de tomaquet. Tomaquets ecologics
El cultiu del tomaquet

En aquesta entrada parlarem del cultiu del tomàquet, concretament dels tipus de formació de les tomaqueres de creixement indeterminat i de les tasques d’eliminació de brots i desfullat.

Pel que fa a la formació, com sempre, intentarem que es comprengui el perquè i el com es fa, perquè un cop explicat el funcionament i el què estem buscant, pugueu aplicar als vostres cultius amb coneixement de causa.

Els dos sistemes principals: A una tija o dues tiges

En cultiu a l’aire lliure, tradicionalment s’ha usat el sistema de cultiu a una tija (o una guia). Consisteix a eliminar tota tija axil·lar que aparegui i entutorar la tija principal. Atès que tindrà molt vigor, generalment s’acaba havent de despuntar el brot apical per aturar el seu creixement.
Però es pot formar també a dues tiges. Això ho podem fer deixant créixer el brot axil·lar de la fulla inferior al primer raïm de flors. Aquesta tija creixerà en paral·lel amb el principal, amb els seus propis raïms florals. A les dues tiges els anirem eliminant tots els brots axil·lars que apareguin i les entutorarem. Continua llegint «El cultiu del tomàquet: Formació i poda»

El cultiu del tomàquet: Creixement i floració

Flor de tomaquera. Cultiu de la tomaquera
Flor de tomaquera totalment oberta. El tub allargat són les anteres que embolcallen el pistil. Recordem que és una planta autògama (es pol.linitza amb el seu propi pol.len en quasi la totalitat dels casos)

Sembla que per fi han arribat temperatures més adequades per al desenvolupament de tomaqueres i solanàcies en general, i el seu creixement s’està accelerant.

Observem les nostres tomaqueres i veiem la tija (o tiges), fulles, poms de flors… Ho podem veure així, com un creixement anàrquic, però en veritat tot segueix un patró que intentarem explicar per començar a introduir-nos en el cultiu del tomàquet.

En primer lloc, cal saber que existeixen dos tipus de tomaqueres: les de creixement determinat i les de creixement indeterminat. Avui aprendrem a diferenciar-les i a comprendre el seu creixement i fructificació per, en futures entrades, poder abordar els tipus de formació més adequades i molts altres aspectes relatius a aquest cultiu. Continua llegint «El cultiu del tomàquet: Creixement i floració»