Enfermetats de l’olivera: l’ull de gall. Control i prevenció en agricultura ecològica

Un camp d'oliveres és com un bosc ordenat on tots els elements interactuen. Font: elaboració pròpia
Un camp d’oliveres és com un bosc ordenat on tots els elements interactuen. Font: elaboració pròpia

L’olivera es un dels cultius més comuns als paisatges agraris del nostre territori.

La seva rusticitat fa que ho trobem en gairebé tota Catalunya, i en moltes zones és el cultiu principal. A més, la seva fàcil conversió a ecològic ha fet que gairebé una quarta part de la producció de la península correspongui al cultiu ecològic de l’olivera.

Aquest agrosistema, en cultiu ecològic, es maneja promovent la biodiversitat (cobertes vegetals, tanques com a refugi de fauna auxiliar etc.), cosa que facilita enormement el control ecològic de plagues i malalties.

Però quan parlem de fongs que ataquen òrgans aeris, com és el cas de l’ull de gall, la clau radica en estratègies de maneig del cultiu i tractaments preventius davant episodis favorables al seu desenvolupament.

Continua llegint «Enfermetats de l’olivera: l’ull de gall. Control i prevenció en agricultura ecològica»

El míldiu i el oïdi en el cultiu ecològic de tomàquet

El cultiu del tomàquet ofereix un dels fruits hortícoles d’estiu més apreciats per pagesos i consumidors. Extrany és l’hort sense una o més varietats de tomàquets. Les tomateres són plantes rústiques i vigoroses que s’adapten bé a molts tipus de sòls, encara que també són voraços i és preferible el cultiu en terres riques en nutrients i ben abonades.

El tomàquet és una solenàcea originària d'Amèrica, apreciada pel seu sabor i les seves qualitats alimentoses. Font: elaboració pròpia
El tomàquet és una solenàcea originària d’Amèrica, apreciada pel seu sabor i les seves qualitats alimenticies. Font: elaboració pròpia

Per assegurar cultius de tomàquet sans, són imprescindibles algunes pràctiques de maneig que ens ajudaran a minimitzar la necessitat de tractaments. La majoria de varietats són trepadores, fent necessari el seu encanyat, i només algunes es conreen ran de terra. Les plantes s’han de podar conforme van creixent. I a partir de que les tomateres han desenvolupat el seu tercer ramillet de flors, és recomanable eliminar les fulles més velles de la part inferior de la planta de tomàquet. Són fulles poc productives que ens dificulten la ventilació. Aquestes senzilles mesures asseguren l’accés al sol i la correcta ventilació de la planta, ajudant-la a prevenir els temuts problemes fúngics.

Existeixen dues malalties fúngiques principals en el cultiu del tomàquet. Una és el míldiu, i l’altra el oïdi. En funció de les condicions d’humitat i temperatura, així com de la sensibilitat varietal i quantitat d’inòcul inicial, sofrirem amb més facilitat una o una altra malaltia del tomàquet.

Continua llegint «El míldiu i el oïdi en el cultiu ecològic de tomàquet»

Extractes i purins vegetals: funcions i usos a l’hort

L'ortiga (Urtica dioica) es una planta molt apreciada en la preparació de purins i extractes vegetals, sobretot per les seves propietats fertilitzants. Font: PhotoPin
L’ortiga (Urtica dioica) es una planta molt apreciada en la preparació de purins i extractes vegetals, sobretot per les seves propietats fertilitzants. Font: PhotoPin

Un hort ecològic representa un ecosistema viu l’equilibri del qual depèn principalment del seu correcte maneig. D’aquesta manera les plantes es desenvolupessin sanes i productives amb pocs problemes de plagues o malalties.

De tota manera, com expliquem en l’entrada anterior, les varietats hortícoles que usem van ser seleccionades per ser més sucoses, grans i productives que les silvestres, i per això també són més fràgils enfront d’atacs d’insectes o pertorbacions ambientals. Una manera de reforçar la salut i defenses dels nostres horts ecològics és l’ús d’altres plantes amb efectes beneficiosos, en forma d’extractes o purins vegetals.

Continua llegint «Extractes i purins vegetals: funcions i usos a l’hort»

Varietats locals: El nostre patrimoni agrícola

Las variedades agrícolas, son una base de nuestro patrimonio gastronómico. Fuente: elaboración propia
Les varietas agrícoles, són una base del nostre patrimoni gastronómic i culinari. Font: elaboració pròpia

A qui li agradi el turisme gastronòmic sabrà que en cada lloc hi ha algun plat típic i que de vegades algun dels seus ingredients és una verdura o hortalissa que només es pot trobar a la zona: pebrots del piquillo a Navarra, “judiones” de Segòvia, mongetes de Santa Pau a Girona… I a més, tenen característiques com el seu aspecte o sabor, que els diferencien de la resta. Però més enllà de le peculiaritats culinàries també es troben diferències en els cultius a causa de les característiques de la pròpia planta.

Continua llegint «Varietats locals: El nostre patrimoni agrícola»