Publicat a

Suposades males herbes

Hi ha herbes que es consideren “males herbes” i no hi ha motiu per a tal consideració, sinó al contrari.

Avui esmentarem a dues plantes molt comunes en camps treballats com són la Diplotaxis eruicoides i la Alyssum maritimum.

Diplotaxis erucoides

En català, Diplotaxis eruicoides es coneix comunament com ravenissa blanca. Pertany a la família de les crucíferes o bràssiques, i el seu creixement és molt ràpid, tapitzant camps amb les seves característiques flors blanques a partir de les primeres pluges de tardor.

Diplotaxis erucoides

Alyssum maritimum

En català, Alyssum maritimum ( o Lobularia maritima, segons la classificació vigent) es coneix comunament com caps blancs. Igual que la ravenissa, també és una crucífera molt comuna en camps i marges de camins, amb abundants inflorescències formades per diminutes flors blanques. Continua llegint «Suposades males herbes»

Publicat a

Adobs verds (I)

L’ús d’adobs verds és de vital importància per al manteniment de la fertilitat del sòl, ja sigui física, química o biològica.

Introduir els adobs verds en la rotació de cultius és beneficiós per al control de males herbes, reduir la pressió de plagues i malalties, augmentar la matèria orgànica i per tant la retenció d’aigua i nutrients, i finalment, reduir l’erosió i protegir el sòl.

La barreja de llavors s’ha d’escollir en funció dels següents paràmetres:

· Tipus de sòl
· Disponibilitat d’aigua
· Clima de la zona
· Època de l’any
· Efecte beneficiós que es vulgui potenciar
· Fixació de nitrogen
· Augment de la matèria orgànica
· Control de males herbes
· Reducció de la pressió de plagues i malalties

Continua llegint «Adobs verds (I)»

Publicat a

Fungicides en base de coure

Alguns fongs poden fer estralls als nostres cultius. Disposem d’eines per controlar-los, però sabem con funcionen i com es fan servir? Avui parlarem dels fungicides en base coure.

Els compostos cúprics ténen activitat com a fungicides i com a bactericides. S’ha de dir, però, que la seva activitat com a fungicida no es curativa, sinó preventiva. Evita la propagació del fong i les noves infeccions.

Actuen atacant les espores de fongs com el míldiu, la antracnosi o  la alternària. Però principalment s’usen per a preveure atacs de míldiu. Interfereixen en molts processos cel-lulars de les espores dels fongs, fent-les inviables. La diversitat de interferències en les funcions cel-lulars fa que es consideri un principi actiu poc susceptible de generar resistències. Malgrat tot, i com sempre, se n’ha de minimitzar l’us a l’estrictament necessari. No hem d’oblidar que es tracta d’un metall pesant, i que tan bon punt es trobin alternatives amb la mateixa eficàcia, la intenció des dels estaments europeus regulatoris  es la d’anar limitant cada cop més el seu ús en agricultura ecològica. Continua llegint «Fungicides en base de coure»

Publicat a

El Bacillus thuringiensis

Bacillus thuringiensis
Bacillus thuringiensis

Segur que molts de vosaltres heu sentit a parlar del Bacillus Thuringiensis, gran aliat del control ecològic de plagues. Però que és i com funciona?

El Bacillus Thuringensis es una bactèria utilitzada per al control de les plagues de lepidòpters que causen danys als cultius en el seu estat larvari. Són de la família dels lepidòpters les papallones i les arnes.

El Bacillus Thuringensis actua per ingestió. Un cop s’aplica en la planta, la larva ha d’ingerir material vegetal i quan arriba al tracte digestiu, activat pel seu pH bàsic, provoca la paralització de la funció alimentària i en poc temps la mort.

És una solució molt selectiva, essent innòcua per a les persones i els insectes d’altres famílies.

No actua de manera ràpida, i és més efectiu quan més petita es la larva. És per això que en agricultura ecològica s’utilitza conjuntament amb mètodes de seguiment de poblacions, programant l’aplicació de Bacillus Thuringensis en el màxim d’eclosió d’ous.

En cas de no poder fer seguiment, s’hauran d’iniciar les aplicacions en quan veiem danys de la plaga a controlar, per evitar-ne la proliferació. Continua llegint «El Bacillus thuringiensis»