La poda es un tema que sempre ha comportat debats i diferències d’opinió. Potser se n’ha exagerat la importància relativa dins de les diferents tècniques de cultiu en fructicultura. Perquè la poda no deixa de ser una operació més de totes les que demanen els cultius fructícoles, i no es pot abordar com una tasca aïllada. Si portem el fruiter ben format i fem correctament la resta d’operacions (fertilització, tractaments, treball del sòl o reg), aquesta operació és fa mes senzilla i menys agressiva. Per tant, podes severes no deixen de ser actuacions que posen de manifest que hi ha quelcom que no s’ha fet bé amb anterioritat.
Podar un fruiter no té una recepta a seguir. El que si és bàsic es saber que estem podant. I quan diem què, no estem dient solament quina espècie i varietat. Parlem de saber el que ha fet els últims anys, en quina fase de la seva vida es troba, quina formació té, quina es la seva tendència de creixement natural, observar-ne el vigor i estat sanitari i saber que busquem amb la poda.
Hi ha infinitat de tècniques de poda. El que aquí pretenem, de moment, es establir uns criteris bàsics a seguir, que ens permetran en el futur adaptar-los a cada espècie. Continua llegint «La poda de fruiters»
