El cultiu del tomàquet ofereix un dels fruits hortícoles d’estiu més apreciats per pagesos i consumidors. Extrany és l’hort sense una o més varietats de tomàquets. Les tomateres són plantes rústiques i vigoroses que s’adapten bé a molts tipus de sòls, encara que també són voraços i és preferible el cultiu en terres riques en nutrients i ben abonades.
Per assegurar cultius de tomàquet sans, són imprescindibles algunes pràctiques de maneig que ens ajudaran a minimitzar la necessitat de tractaments. La majoria de varietats són trepadores, fent necessari el seu encanyat, i només algunes es conreen ran de terra. Les plantes s’han de podar conforme van creixent. I a partir de que les tomateres han desenvolupat el seu tercer ramillet de flors, és recomanable eliminar les fulles més velles de la part inferior de la planta de tomàquet. Són fulles poc productives que ens dificulten la ventilació. Aquestes senzilles mesures asseguren l’accés al sol i la correcta ventilació de la planta, ajudant-la a prevenir els temuts problemes fúngics.
Existeixen dues malalties fúngiques principals en el cultiu del tomàquet. Una és el míldiu, i l’altra el oïdi. En funció de les condicions d’humitat i temperatura, així com de la sensibilitat varietal i quantitat d’inòcul inicial, sofrirem amb més facilitat una o una altra malaltia del tomàquet.
Continua llegint «El míldiu i el oïdi en el cultiu ecològic de tomàquet»
