La carpocapsa (Cydia pomonella) és la plaga principal del cultiu de pomeres i pereres. El seu control és difícil i els danys poden arribar a la totalitat de la collita. En plantacions professionals de gran extensió, amb un bon assessorament tècnic es controla la carpocapsa en la gran majoria d’ocasions.
Però què passa, quan el que tenim són petites plantacions de pomeres i pereres, o fins i tot arbres aïllats? És molt freqüent que en aquests casos, L carpocapsa sigui un veritable mal de cap i és comprensible la frustració que genera no poder menjar ni una poma d’arbres que s’han cuidat amb tot l’afecte durant mesos. Però si coneixem bé la plaga de carpocapsa, el seu comportament i el seu cicle biològic, podem arribar a reduir la incidència fins llindars tolerables usant tècniques respectuoses amb l’entorn i sense necessitat d’usar insecticides perillosos en una collita que principalment serà per a consum propi.
La lluita contra carpocapsa
Hi ha una sèrie de dades que hem de saber per plantejar la lluita contra aquesta plaga:
- Carpocapsa és un lepidòpter, i com gairebé sempre passa amb aquesta família, el dany el causen les larves.
- Un cop la larva penetra en el fruit, poc podem fer, per la qual cosa s’imposa actuar en les fases d’aparellament, posta, eclosió i larves nounades abans que penetrin en el fruit.
- Carpocapsa o cuc de les pomes té una mitjana de tres generacions anuals, i passa l’hivern a la nostra parcel·la en forma d’eruga en esquerdes del tronc o a terra. Aquesta dada és molt important, perquè si descuidem una plantació durant una campanya o tenim pomeres abandonades a prop, la pressió de plaga la següent primavera serà molt alta
- A la primavera les erugues hivernants completen el cicle i apareixen els adults, unes petites papallones sobre els 2 cm, de color marró grisenc i d’hàbits crepusculars. Un cop s’aparellen, fan les postes, generalment en les fulles. Quan l’ou eclosiona, la larva nounada comença la recerca d’un fruit per introduir-se en ell. Pel camí, s’alimenta de fulla. Aquesta dada també serà important per a l’estratègia de control d’aquesta plaga en pomeres
Com reconèixer una afectació per carpocapsa?
Si trobem pomes o peres amb un orifici envoltat d’un halo vermellós i una mena de serradures a l’entrada, podem gairebé assegurar que es tracta de carpocapsa. L’orifici és petit, però a l’interior, trobarem una galeria que s’eixampla arribant al cor, espatllant per complet el fruit. La caiguda prematura de pomes també és un símptoma d’afectació de carpocapsa. Podem comprovar-ho en les pomes caigudes.
I com controlem el cuc de les pomes en petites plantacions o arbres aïllats?
Ara ja tenim moltes dades per dissenyar una estratègia de control. En primer lloc, hem d’impedir que les diferents generacions completin el cicle. Com hem anticipat, la nostra finestra d’actuació es dóna entre l’aparellament i l’entrada de la larva en el fruit.
Per a això, hem de monitoritzar cada generació. La primera es dóna sobre el mes d’abril, per la qual cosa durant aquest mes instal·larem una trampa delta amb feromona sexual per monitoritzar la presència de la plaga. Periòdicament comptarem les captures. Més que la quantitat, el que ens importa saber és el ritme de captures, per poder determinar la corba de vol. Quan les captures deixen de incrementar, sabem que hem passat el pic de la generació, i amb tota seguretat tenim postes a les pomeres.
A partir d’aquest moment, hem de tractar amb Bacillus Thuringiensis de forma setmanal. El moment d’eclosió dels ous està en relació amb les temperatures que es donen i el seu càlcul difícil, però l’important és que en el moment de l’eclosió, la larva nounada consumeixi el bacillus thuringiensis quan comenci a alimentar-se i abans que penetri en el fruit.
Si tenim èxit en la primera generació, la pressió de plaga de carpocapsa per a la segona i tercera serà menor, i les probabilitats de control grans.
Només en cas que sapiguem que l’any anterior vam tenir molts problemes amb carpocapsa o si les captures són molt altes, podem fer un tractament amb spinosad a l’època d’eclosió. Però sempre com a últim recurs, perquè també afecta la fauna auxiliar, i màxim un tractament per generació per evitar resistències.
Paral·lelament podem instal·lar arners Funnel amb atraient líquid format per una barreja d’aigua, sucre, poma a trossos, clau i canyella i un difusor de feromona sexual específica per a carpocapsa. D’aquesta manera eliminarem adults d’ambdós sexes, però no és una tècnica que per si sola ens permeti controlar la plaga. Al final és un sumatori de tècniques que en conjunt ens permeten baixar poblacions i reduir el nombre de pomes malmeses.
Les següents generacions són més difícils de predir en el temps, perquè ja haurà arribat la calor i depenent de les temperatures de cada zona i la intensitat de la calor s’avancen o s’endarrereixen. Però podríem dir que la segona apareix a finals de primavera / principis d’estiu i la tercera entre mitjans i finals d’estiu.
Com la feromona utilitzada en primera generació ja haurà perdut efectivitat (són 4-5 setmanes) i la base engomada la tindrem plena de captures, renovarem feromona i base engomada per repetir el procés de determinació de la corba de vol en cadascuna de les dues generacions següents.
La tercera generació, com hem apuntat, ja no completarà el cicle i buscarà un refugi per passar l’hivern. Sabent això, la instal·lació d’una banda de cartró ondulat en el tronc serveix de parany econòmica i efectiva per capturar les erugues d’aquesta generació. Instal·lada durant l’agost, la podem retirar a la tardor eliminant les erugues que trobarem en els canals del cartró.
Control plaga de carpocapsa en plantacions grans
La tècnica de seguiment de corbes de vol és la mateixa. Però en finques grans el que dóna millors resultats és la confusió sexual, amb difusors destinats a crear un núvol de feromona en tota la finca que impossibilita els aparellaments d’adults.
A nivell de tractaments, s’utilitza el virus de la granulosi, que afecta exclusivament Carpocapsa i Grafolita i és respectuosa amb la fauna auxiliar. Recomanem la lectura d‘aquesta entrada del nostre blog per a aprofundir en el tema.
Conclusió
Ara ja sabem que la prevenció i lluita contra el cuc de les pomes és una tasca necessària cada campanya i que els esforços que fem aquesta temporada ens facilitaran la següent. I com sempre recomanem, crear refugis de fauna auxiliar, no aplicar insecticides que els siguin perjudicials i fomentar la biodiversitat és clau perquè cap plaga sigui un problema crític. Larves de crisopa (devoradors d’ous de Carpocapsa), així com ocells i ratpenats (devoradors d’adults) ens ajudaran a tenir la plaga de carpocapsa sota control. Buscar l’equilibri natural és el nostre principal aliat en el control ecològic de plagues.