
A les zones tradicionals del cultiu de carxofes, durant el mes de juliol i entrat Agost els camps tenen un aspecte que dista molt de l’esplendor de la vegetació present fins a finals de primavera.
Un cop suprimit el reg i amb la calor de l’estiu, la planta de carxofa s’asseca, fins al punt que sembla morta. Però durant el període vegetatiu ha acumulat reserves en òrgans subterranis per passar la sequera i tornar a brollar quan amaini la calor.
En aquesta època de parada vegetativa, els agricultors aprofiten per dividir les mates que ja han estat un parell o tres d’anys produint, i que tenen uns òrgans de reserva subterranis ben desenvolupats. S’obtenen el que s’anomenen les soques. Aquestes soques de carxofa es plantaran en nous camps, on passaran dos o tres campanyes per tornar a repetir el procés una vegada la mata ha agafat envergadura.
Continua llegint «Cultiu de carxofes. Com extreure i plantar les soques»