Com hem vist en entrades anteriors, Cydia pomonella o Carpocapsa és una de les plagues clau (per no dir la principal) del cultiu ecològic de pomeres, nogueres o codonys .
Una marieta en un brot jove de cirerer. Font: Elaboració pròpia
S’ha parlat molt sobre el paper de la fauna auxiliar en el control de plagues. Potser el cas més conegut és el del pugó, i entre la fauna auxiliar que els depreda, les marietes, que tant en estat adult com larvari depreden centenars de pugons ajudant-nos a tenir les colònies sota control.
Fins aquí res de nou. Però avui volem anar una mica més enllà i conèixer una altra particularitat molt interesant de la familia dels coccinèlids, i en concret, de la seva relació amb alguns gèneres de plantes, entre ells els prunus. Continua llegint «Cirerers i marietes, una bonica amistat.»
La carpocapsa (Cydia pomonella) és la plaga principal del cultiu de pomeres i pereres. El seu control és difícil i els danys poden arribar a la totalitat de la collita. En plantacions professionals de gran extensió, amb un bon assessorament tècnic es controla la carpocapsa en la gran majoria d’ocasions.
Poma amb larva de carpocapsa. Imagen: Doug Wilson (USDA)
Però què passa, quan el que tenim són petites plantacions de pomeres i pereres, o fins i tot arbres aïllats? És molt freqüent que en aquests casos, L carpocapsa sigui un veritable mal de cap i és comprensible la frustració que genera no poder menjar ni una poma d’arbres que s’han cuidat amb tot l’afecte durant mesos. Però si coneixem bé la plaga de carpocapsa, el seu comportament i el seu cicle biològic, podem arribar a reduir la incidència fins llindars tolerables usant tècniques respectuoses amb l’entorn i sense necessitat d’usar insecticides perillosos en una collita que principalment serà per a consum propi. Continua llegint «Carpocapsa (Cydia Pomonella) o cuc de les pomeres. Biologia i control en ecològic»
Erugues agrupades de Pieris Brassicae. Font: Elaboració pròpia
Les erugues de les cols i coliflors són d’aquelles plagues clau de les que difícilment ens lliurarem si volem fer aquests cultius.Gairebé sempre, amb major o menor intensitat, en tindrem, i hem d’apendre a conviure-hi sense patir masses danys. Aquest es l’objectiu d’aquesta entrada.
Cicle biològic i identificació
En primer lloc, hem de saber que podem trobar dos tipus d’erugues en cols i coliflors. Pieris brassicae i Pieris rapae. En fase de papallona, ambdues espècies son de color blanc, amb taques negres que segons posició i forma ens indiquen quina de les dues espècies és, així com si es tracta de mascles o femelles. Continua llegint «Erugues en cols i coliflors»
Per instal.lar una trampa d’aigua necessitem la trampa i una càpsula de feromona sexual de Tuta absoluta
A aquestes alçades de la temporada a les zones on la tuta absoluta acostuma a ser un problema les poblacions ja son altes i hauríem de tenir instal•lades les trampes d’aigua per a captura massiva de TUTA absoluta . En aquesta entrada us ensenyarem el procés d’instal•lació i algunes recomanacions sobre el seu ús.
Com ja hem explicat en anteriors articles, les trampes d’aigua per a captura masiva de TUTA absoluta formen part de la estratègia que s’utilitza en el cultiu ecològic de tomaqueres.
Les instal•lem quan les trampes delta ens indiquen captures creixents . Si no n’utilitzem, directament en detectar mines en fulles i brots . El que busquem es reduïr la població de mascles de TUTA absoluta per dificultar l’aparellament i, per tant, les postes que portarien noves larves. Per això, instal•lem al centre de la trampa, un recipient amb una càpsula de feromona sexual. Un cop els mascles s’acosten al dispensador, en el seu vol erràtic toquen l’aigua que posem a la trampa , s’hi queden enganxades i acaben morint. Continua llegint «Instal.lant una trampa d’aigua per al control de Tuta absoluta»
Flor i fulla de l’arbre del Neem. Si us resulta familiar, probablement sigui perque s’assembla molt a la Melia azedarach (Mèlia), arbre de la mateixa família molt usat com a ornamental a places i carrers de les nostres ciutats.
Per consultes recents que ens heu adreçat, hem detectat que existeixen certs dubtes relatius al neem, i en concret sobre la seva utilització, presentació i principis actius. Per tal d’aclarir-ho, us oferim aquesta entrada que esperem us serveixi d’ajuda.
Què és el Neem?
Quan parlem de Neem, ens referim als productes derivats de l’arbre del neem, Azadirachta indica. Aquest arbre de la família de les meliàcies, que creix en climes tropicals i subtropicals, ha estat utilitzat per moltes cultures d’aquestes latituds per les seves propietats medicinals i com a font de principis actius útils en control de plagues i malalties.
Han estat aquestes propietats com a bioplaguicida i repel·lent les que han despertat el interès als països del primer mon, sobretot per les seves possibilitats com a insum alternatiu als insecticides de síntesi i, per tant, una eina molt útil per a la producció ecològica d’aliments. Continua llegint «Oli de neem i azadiractina»
Mascle (esq) i femella (dta) de Ceratitis capitata
La mosca de la fruita (Ceratitis capitata) es un dípter de mida menor a la mosca comú, amb tres franges grogues a les ales amb una disposició molt característica, i amb un abdomen també a franges transversals grogues i grises que la fan fàcil d’identificar.
És una de les plagues clau en fructicultura. És molt polífaga, podent malmetre préssecs, albercocs, caquis, figues, pomes, peres o cítrics, entre d’altres. Continua llegint «Com lluitar contra la mosca de la fruita (Ceratitis capitata)»
En les dues entrades anteriors sobre Tuta absoluta hem conegut a la plaga i descrit l’estratègia de control.
Molts ens heu preguntat sobre com actuar un cop detectada la plaga mitjançant la identificació dels danys en casos en què no s’ha fet el seguiment de poblacions mitjançant trampes delta.
En primer lloc no cal alarmar-se. Aquesta plaga pot fer estralls si no es controla, però el control és possible i efectiu si s’agafa a temps.
Com ja vam explicar en entrades anteriors sobre el tema, quan eclosionen els ous de TUTA absoluta, ràpidament començaran a alimentar-se de teixit vegetal de fulla, brots tendres o fruits. Si la nostra planta es troba protegida amb un tractament de Bacillus thuringiensis, en ingerir les espores del bacteri i activar-se en el seu sistema digestiu, aquestes sintetitzaran una toxina que paralitza l’alimentació de la larva i en poc temps mor per inanició. Continua llegint «Combatre la Tuta absoluta amb Bacillus thuringiensis»
En el primer article sobre la Tuta absoluta en vam conèixer l’origen, comportament i biologia. Explicàrem que en agricultura ecològica el seu control es viable, i que seguint tot un protocol de seguiment podem fer-hi front amb força garanties sense usar ni un sol insecticida de síntesi.
En aquesta segona entrada explicarem aquesta estratègia, basada en un sèrie de punts que ja vam enunciar i que ara detallem. Continua llegint «La Tuta absoluta (II): Prevenció i control»
Fomentar la biodiversitat es important per atraure fauna auxiliar
En l’anterior entrada sobre el pugó, vàrem dir que el paper de la fauna auxiliar en el control del pugó sovint havia estat sobrevalorada o, més ben dit, mal explicada. I ara ens toca explicar-nos a nosaltres.
El que volem transmetre es que la presència de fauna auxiliar ni evita ni elimina focus de pugó, ja que aquests insectes només se n’alimenten. El que fan es regular les poblacions, i en aquest sentit la seva tasca es valuosíssima per a contenir el creixement de colònies. Siguem conscients que la depredació mes quantiosa la acostumen a fer les larves d’aquests insectes. Hi haurà per tant, un període de temps entre la detecció del focus, la posta i la eclosió dels ous que no podrem evitar. Com que només s’hi acostaran en observar pugó, haurem de tolerar-ne una certa presència per veure com arriba la fauna auxiliar. Continua llegint «El pugó (IV): La fauna auxiliar»
