Publicat a

Cirerers i marietes, una bonica amistat.

marieta
Una marieta en un brot jove de cirerer. Font: Elaboració pròpia

S’ha parlat molt sobre el paper de la fauna auxiliar en el control de plagues. Potser el cas més conegut és el del pugó, i entre la fauna auxiliar que els depreda, les marietes, que tant en estat adult com larvari depreden centenars de pugons ajudant-nos a tenir les colònies sota control.

Fins aquí res de nou. Però avui volem anar una mica més enllà i conèixer una altra particularitat molt interesant de la familia dels coccinèlids, i en concret, de la seva relació amb alguns gèneres de plantes, entre ells els prunus. Continua llegint «Cirerers i marietes, una bonica amistat.»

Publicat a

Carpocapsa (Cydia Pomonella) o cuc de les pomeres. Biologia i control en ecològic

 

La carpocapsa (Cydia pomonella) és la plaga principal del cultiu de pomeres i pereres. El seu control és difícil i els danys poden arribar a la totalitat de la collita. En plantacions professionals de gran extensió, amb un bon assessorament tècnic es controla la carpocapsa en la gran majoria d’ocasions.

Poma amb larva de carpocapsa.
Poma amb larva de carpocapsa. Imagen: Doug Wilson (USDA)

Però què passa, quan el que tenim són petites plantacions de pomeres i pereres, o fins i tot arbres aïllats? És molt freqüent que en aquests casos, L carpocapsa sigui un veritable mal de cap i és comprensible la frustració que genera no poder menjar ni una poma d’arbres que s’han cuidat amb tot l’afecte durant mesos. Però si coneixem bé la plaga de carpocapsa, el seu comportament i el seu cicle biològic, podem arribar a reduir la incidència fins llindars tolerables usant tècniques respectuoses amb l’entorn i sense necessitat d’usar insecticides perillosos en una collita que principalment serà per a consum propi. Continua llegint «Carpocapsa (Cydia Pomonella) o cuc de les pomeres. Biologia i control en ecològic»

Publicat a

Erugues en cols i coliflors

Plagues d'erugues. Pieris Brassicae
Erugues agrupades de Pieris Brassicae. Font: Elaboració pròpia

Les erugues de les cols i coliflors són d’aquelles plagues clau de les que difícilment ens lliurarem si volem fer aquests cultius.Gairebé sempre, amb major o menor intensitat, en tindrem, i hem d’apendre a conviure-hi sense patir masses danys. Aquest es l’objectiu d’aquesta entrada.

Cicle biològic i identificació

En primer lloc, hem de saber que podem trobar dos tipus d’erugues en cols i coliflors. Pieris brassicae i Pieris rapae. En fase de papallona, ambdues espècies son de color blanc, amb taques negres que segons posició i forma ens indiquen quina de les dues espècies és, així com si es tracta de mascles o femelles. Continua llegint «Erugues en cols i coliflors»

Publicat a

El pugó (IV): La fauna auxiliar

Combatre la plaga del pugo
Fomentar la biodiversitat es important per atraure fauna auxiliar

En l’anterior entrada sobre el pugó, vàrem dir que el paper de la fauna auxiliar en el control del pugó sovint havia estat sobrevalorada o, més ben dit, mal explicada. I ara ens toca explicar-nos a nosaltres.
El que volem transmetre es que la presència de fauna auxiliar ni evita ni elimina focus de pugó, ja que aquests insectes només se n’alimenten. El que fan es regular les poblacions, i en aquest sentit la seva tasca es valuosíssima per a contenir el creixement de colònies. Siguem conscients que la depredació mes quantiosa la acostumen a fer les larves d’aquests insectes. Hi haurà per tant, un període de temps entre la detecció del focus, la posta i la eclosió dels ous que no podrem evitar. Com que només s’hi acostaran en observar pugó, haurem de tolerar-ne una certa presència per veure com arriba la fauna auxiliar. Continua llegint «El pugó (IV): La fauna auxiliar»

Publicat a

La Tuta absoluta (I): Aproximació a la plaga

Combatre la plaga de tuta absoluta
Photo 1: ADULT DE TUTA ABSOLUTA

 

Moltes persones ens han consultat sobre com tractar la temuda TUTA absoluta en plantacions de tomaqueres. És per això que hem decidit fer aquesta entrada al bloc.

Com no ens cansarem de repetir, en agricultura ecològica el primer pas a fer és conèixer la biologia de la plaga, i així, un cop presentats, ja ens podem barallar. Continua llegint «La Tuta absoluta (I): Aproximació a la plaga»

Publicat a

El pugó (II): Prevenció

preven_medium
Els pugons ataquen preferentment brots tendres

Dins de la sèrie dedicada al pugó, la segona entrega la dediquem a què podem fer per evitar tenir atacs importants de pugó. Quan vàrem parlar de la biologia del pugó, vàrem veure que la reproducció asexual els conferia una capacitat extraordinària de multiplicar-se. Però per a poder-ho fer, òbviament, necessiten energia, i en grans quantitats. Busquen aminoàcids que ells no poden obtenir per si sols, com a combustible per a la seva eficient maquinària de reproducció i colonització. Continua llegint «El pugó (II): Prevenció»

Publicat a

El pugó (I): Biologia

Control plaga pugo
Els pugons poden formar colònies molt denses

 

El pugó es una de les plagues que demanen més atenció  per la dificultat de control que presenten i pels danys que poden causar a les collites.

Com hauria de ser norma en agricultura ecològica, enfrontar-nos a una plaga passa per un primer pas que mai ens podem saltar: Conèixer la seva biologia, i estudiar les interrelacions que té amb la resta d’actors de l’ecosistema on viu. Eliminar milers de pugons no ha de ser el nostre objectiu, sinó evitar que esdevinguin plaga sabent com es comporten. Continua llegint «El pugó (I): Biologia»