Cobertes vegetals en agricultura ecològica

Coberta vegetal en verger ecològic

L’ús de cobertes vegetals en el maneig de finques ecològiques de fruiteres, vinya o olivar (llenyoses) és una tècnica cada vegada més estesa. Són molts els beneficis que s’obtenen, que compensen àmpliament la inversió en llavor i treball que comporta la implantació de la coberta.

Les finques de fruiteres d’agricultura ecològica tenen la particularitat que es planten normalment en files, i es deixen carrers per al pas de la maquinària. Aquests carrers no han de ser un mer espai de trànsit, sinó sòl viu que albergui biodiversitat i sota el qual es desenvolupen els sistemes radiculars dels nostres fruiters. Són les reserves d’aigua i nutrients que utilitzaran els nostres arbres, per la qual cosa hem d’invertir en la seva correcta gestió i protecció.

Continua llegint «Cobertes vegetals en agricultura ecològica»

Virus de la granulosis per al control ecològic de carpocapsa

Pomes sanes
Pomes sanes

Com hem vist en entrades anteriors, Cydia pomonella o Carpocapsa és una de les plagues clau (per no dir la principal) del cultiu ecològic de pomeres, nogueres o codonys .

Analitzàvem també la seva biologia i els mètodes ecològics de control. Avui aprofundirem en el funcionament d’un recurs molt interessant de conèixer i que ens pot ser de gran ajuda en el control ecològic de carpocapsa com és el virus de la granulosi o Granulovirus. Continua llegint «Virus de la granulosis per al control ecològic de carpocapsa»

La fertilització ecològica de l’ hort i els fruiters

Planta de fabricació de compost vegetal per a fertilització ecològica
Planta de fabricació de compost vegetal
Ja s’apropa el bon temps i en poques setmanes plantarem la majoria d’espècies per a l’horta de primavera i estiu. Per a que tinguem una bona temporada, es molt important haver preparat bé la terra per tal que les plantes trobin tot el necessari per a un creixement correcte i equilibrat.

Haurem d’aportar compost ben madur o bé fems ben compostats en quantitats que oscil•larien entre els 2 i els 6 Kg/m2 com a adobat de fons. Si parlem de compost vegetal haurem d’anar a la banda alta de la forquilla, ja que té molta matèria orgànica estable (i per tant formadora de humus) però és més pobre en macronutrients, especialment en nitrogen. Continua llegint «La fertilització ecològica de l’ hort i els fruiters»

Cirerers i marietes, una bonica amistat.

marieta
Una marieta en un brot jove de cirerer. Font: Elaboració pròpia

S’ha parlat molt sobre el paper de la fauna auxiliar en el control de plagues. Potser el cas més conegut és el del pugó, i entre la fauna auxiliar que els depreda, les marietes, que tant en estat adult com larvari depreden centenars de pugons ajudant-nos a tenir les colònies sota control.

Fins aquí res de nou. Però avui volem anar una mica més enllà i conèixer una altra particularitat molt interesant de la familia dels coccinèlids, i en concret, de la seva relació amb alguns gèneres de plantes, entre ells els prunus. Continua llegint «Cirerers i marietes, una bonica amistat.»

El cultiu de fruiters: Necessitats d’hores fred

Les pomeres tenen altes necessitats d'hores fred
Les pomeres tenen altes necessitats d’hores fred. Font: Elaboració pròpia

La majoria d’espècies d’arbres fruiters son de fulla caduca. Segueixen aquesta estratègia d’adaptació per sobreviure al fred rigorós de l’hivern. Els arbres fruiters desperten del respòs hivernal quan han acumulat una certa quantitat del que es coneix com a hores fred. A grans trets, les hores fred seria el sumatori d’hores que l’arbre ha estat per sota d’una temperatura, que en la majoria de sistemes de càlcul s’aproxima als 7ºC.
En el procés d’adaptació al clima de les zones de cultiu dels fruiters, podriem dir que han après a predir l’arribada de la primavera i la fi de les glaçades amb aquest càlcul d’hores fred.

Els fruiters necessiten d’aquestes hores fred per tal d’oferir una brotació i floració correctes. I aquesta característica condiciona les zones geogràfiques i els microclimes on es poden fer unes espècies o altres de fruiters.

Continua llegint «El cultiu de fruiters: Necessitats d’hores fred»

La poda de fructificació. El cas del presseguer

floració
Borrons de flor i fusta ja oberts. Font: Elaboració pròpia

Estem en plena campanya de poda d’hivern de fruiters de fulla caduca (presseguers, albercoquers, pruneres, etc ..). Abans de realitzar la poda de qualsevol fruiter, necessitem recopilar una sèrie de dades que ens donaran els criteris a seguir per realitzar la poda de fructificació.

En concret haurem de tenir en compte:

-L’espècie i varietat.
-La fase de la vida en què es troba (joventut, plena producció o vellesa)
-El peu sobre el qual aquesta empeltat
-El tipus de sòl i la seva fertilitat
-El que va passar en la campanya passada (vigor, producció etc ..) Continua llegint «La poda de fructificació. El cas del presseguer»

Com lluitar contra la mosca de la fruita (Ceratitis capitata)

Control plaga mosca de la fruita
Mascle (esq) i femella (dta) de Ceratitis capitata

La mosca de la fruita (Ceratitis capitata) es un dípter de mida menor a la mosca comú, amb tres franges grogues a les ales amb una disposició molt característica, i amb un abdomen també a franges transversals grogues i grises que la fan fàcil d’identificar.
És una de les plagues clau en fructicultura. És molt polífaga, podent malmetre préssecs, albercocs, caquis, figues, pomes, peres o cítrics, entre d’altres. Continua llegint «Com lluitar contra la mosca de la fruita (Ceratitis capitata)»

La poda de fruiters

La poda es un tema que sempre ha comportat debats i diferències d’opinió. Potser se n’ha exagerat la importància relativa dins de les diferents tècniques de cultiu en fructicultura. Perquè la poda no deixa de ser una operació més de totes les que demanen els cultius fructícoles, i no es pot abordar com una tasca aïllada. Si portem el fruiter ben format i fem correctament la resta d’operacions (fertilització, tractaments, treball del sòl o reg), aquesta operació és fa mes senzilla i menys agressiva. Per tant, podes severes no deixen de ser actuacions que posen de manifest que hi ha quelcom que no s’ha fet bé amb anterioritat.

Podar un fruiter no té una recepta a seguir. El que si és bàsic es saber que estem podant. I quan diem què, no estem dient solament quina espècie i varietat. Parlem de saber el que ha fet els últims anys, en quina fase de la seva vida es troba, quina formació té, quina es la seva tendència de creixement natural, observar-ne el vigor i estat sanitari i saber que busquem amb la poda.

Hi ha infinitat de tècniques de poda. El que aquí pretenem, de moment, es establir uns criteris bàsics a seguir, que ens permetran en el futur adaptar-los a cada espècie. Continua llegint «La poda de fruiters»

La influència de la lluna en la poda de fruiters de fulla caduca

Els nostres fruiters estan en plena fase de caiguda de fulla, i ben aviat entraran en parada vegetativa. S’acosta, per tant, el moment de les feines de poda. Els pagesos ens han transmès, fruit de molta observació i coneixement popular, que aquestes feines s’han de fer en la fase lunar adequada.

La lluna realitza una rotació a la terra cada 29 dies. Durant aquest moviment,  passa per quatre fases. ( lluna nova-quart creixent-lluna plena o vella-quart minvant), fruit de les ombres que li projecta la terra en interposar-se a la llum del sol

Si no sabem identificar les fases de la lluna, podem seguir el següent raonament:

Les fases de la lluna són cícliques. Lluna nova es el inici. La lluna no es veu, i durant la nit la foscor es absoluta. La lluna que vindrà serà nova, i per això es coneix com a  lluna “nova”. Aquesta anirà creixent il.luminant-se de dreta a esquerra de forma progressiva, cada dia més gran. A la meitat del procés de “creixement” diem que està en “quart creixent”. Continua llegint «La influència de la lluna en la poda de fruiters de fulla caduca»