Agrorganics. Hort, fruiters i jardí
Bloc d'Agrorganics. Aquí trobaràs una selecció dels millors articles divulgatius sobre tècniques agrícoles per produir respectant l'entorn.
Haurem d’aportar compost ben madur o bé fems ben compostats en quantitats que oscil•larien entre els 2 i els 6 Kg/m2 com a adobat de fons. Si parlem de compost vegetal haurem d’anar a la banda alta de la forquilla, ja que té molta matèria orgànica estable (i per tant formadora de humus) però és més pobre en macronutrients, especialment en nitrogen. Continua llegint «La fertilització ecològica de l’ hort i els fruiters»
La saviesa popular sempre ha considerat la cendra com un producte que beneficia les plantes, però és realment així? Beneficiem l’ hort ecològic o fruiters escampant la cendra de les nostres xemeneies? Coneguem les propietats químiques de la cendra i els seus possibles usos en el camp com a fertilitzant natural .
Continua llegint «La cendra a l’hort ecològic: És realment beneficiosa?»
Dins de la sèrie d’entrades sobre la fertilitat de sòls, avui abordem el tema de la fertilitat química.
Tradicionalment a procurar que les plantes disposessin dels nutrients necessaris per a créixer i donar collites abundants li dèiem fertilitat, de forma genèrica. Però ja hem anat veient que aquesta és una visió molt limitada de la fertilitat d’un sòl, i amb practiques basades simplement en el treball del sòl i la aportació de fertilitzants minerals està demostrat que la productivitat i salut dels nostres sòls minva amb els anys.
Però si analitzem la fertilitat en els seus tres vessants (física, química i biològica), llavors la química sí que podem dir que és la capacitat d’un sòl de posar a disposició de les plantes els nutrients necessaris i en formes assimilables per al seu correcte desenvolupament. Continua llegint «La fertilitat química dels sòls»
Ara que estem preparant les parcel.les d’horta i els nostres fruiters comencen a despertar, iniciem una sèrie d’entrades sobre com gestionar els nostres sòls perquè siguin sans i productius.
Ja hem parlat en anteriors entrades de la importància de les tres vessants de la fertilitat d’un sòl. Ens referim a la fertilitat física, la química i la biològica. Avui parlarem de la fertilitat física.
Podríem definir fertilitat física com la capacitat d’un sòl per a proporcionar a les plantes un mitjà que retingui i faciliti a les arrels aigua i nutrients, disposi d’oxigen, proporcioni suport per al sosteniment, i permeti un bon desenvolupament a les arrels. Continua llegint «La fertilitat física dels sòls»
Les erugues de les cols i coliflors són d’aquelles plagues clau de les que difícilment ens lliurarem si volem fer aquests cultius.Gairebé sempre, amb major o menor intensitat, en tindrem, i hem d’apendre a conviure-hi sense patir masses danys. Aquest es l’objectiu d’aquesta entrada.
En primer lloc, hem de saber que podem trobar dos tipus d’erugues en cols i coliflors. Pieris brassicae i Pieris rapae. En fase de papallona, ambdues espècies son de color blanc, amb taques negres que segons posició i forma ens indiquen quina de les dues espècies és, així com si es tracta de mascles o femelles. Continua llegint «Erugues en cols i coliflors»
Per consultes recents que ens heu adreçat, hem detectat que existeixen certs dubtes relatius al neem, i en concret sobre la seva utilització, presentació i principis actius. Per tal d’aclarir-ho, us oferim aquesta entrada que esperem us serveixi d’ajuda.
Quan parlem de Neem, ens referim als productes derivats de l’arbre del neem, Azadirachta indica. Aquest arbre de la família de les meliàcies, que creix en climes tropicals i subtropicals, ha estat utilitzat per moltes cultures d’aquestes latituds per les seves propietats medicinals i com a font de principis actius útils en control de plagues i malalties.
Han estat aquestes propietats com a bioplaguicida i repel·lent les que han despertat el interès als països del primer mon, sobretot per les seves possibilitats com a insum alternatiu als insecticides de síntesi i, per tant, una eina molt útil per a la producció ecològica d’aliments. Continua llegint «Oli de neem i azadiractina»
Sembla que per fi han arribat temperatures més adequades per al desenvolupament de tomaqueres i solanàcies en general, i el seu creixement s’està accelerant.
Observem les nostres tomaqueres i veiem la tija (o tiges), fulles, poms de flors… Ho podem veure així, com un creixement anàrquic, però en veritat tot segueix un patró que intentarem explicar per començar a introduir-nos en el cultiu del tomàquet.
En primer lloc, cal saber que existeixen dos tipus de tomaqueres: les de creixement determinat i les de creixement indeterminat. Avui aprendrem a diferenciar-les i a comprendre el seu creixement i fructificació per, en futures entrades, poder abordar els tipus de formació més adequades i molts altres aspectes relatius a aquest cultiu. Continua llegint «El cultiu del tomàquet: Creixement i floració»
Sovint quan volem plantejar-nos la temporada de primavera/estiu d’horta tenim el dubte de com proveir-nos de les plantes que volem posar a l’hort. Totes les espècies hortícoles es poden reproduir per llavors, però no totes són fàcils de fer germinar i convertir-les en planter viable, i d’altres només les podem fer per sembra directa.
Si disposem de condicions de llum i temperatura que puguem controlar (hivernacles, terrasses tancades, llits calents etc..) gairebé podem fer-nos tot el planter de la mateixa manera que fan les empreses de planter. Continua llegint «Planter o sembra en hortícoles»