S’ha parlat molt sobre el paper de la fauna auxiliar en el control de plagues. Potser el cas més conegut és el del pugó, i entre la fauna auxiliar que els depreda, les marietes, que tant en estat adult com larvari depreden centenars de pugons ajudant-nos a tenir les colònies sota control.
Fins aquí res de nou. Però avui volem anar una mica més enllà i conèixer una altra particularitat molt interesant de la familia dels coccinèlids, i en concret, de la seva relació amb alguns gèneres de plantes, entre ells els prunus.
Qui es menja els brots més tendres dels meus cirerers?
Si teniu cirerers a la vostra finca o jardí i sobretot si els gestioneu de manera ecològica, haureu observat que els brots més tendres, de color vermellós, sovint apareixen amb els marges de les noves fulles rossegats.
Per el tipus de dany, que es veu clararament que es per alimentació, a priori sospitariem d’algun tipus d’oruga. Però no veiem al culpable per molt que busquem.
I potser també haureu observat que en els mateixos brots és molt habitual trobar marietes en abundància. Però, tots sabem que les marietes s’alimenten de pugons i de nèctar de flors. Per tant, elles no són gens perilloses. O potser si? Que pensarieu si us diguessim que efectivament, són les nostres amigues marietes les responsables d’aquests danys?
El nèctar extrafloral
Existeixen espècies de plantes capaces de segregar nèctar a través de nectaris ubicats fora de les flors. És el que es coneix com a nèctar extrafloral. Les plantes carnívores, per exemple, l’utilitzen per atreure insectes que posteriorment capturaran.
Hibiscs, pasifloras o ipomeas tenen nectaris extraflorals. I com ja sospiteu, la majoria dels prunus i en concret el cirerer (Prunus avium) també.
Els coccinèlids adults necessiten complementar la dieta amb nèctar extrafloral i en el cas del cirerer, aquest es troba en nectaris situats en les fulles joves, ja sigui al marge, al pecíol o al nervi principal.
Les marietes devoren fulles tendres en buscant aquest nèctar, provocant sovint danys bastant visibles.
Una estratègia brillant
El cirerer, per a protegir-se de probables atacs de pugó, atrau marietes per a que passin molt de temps pels seus brots, encara que hagi de perdre un bon nombre de fulles joves.
Tenirles sempre a prop fará que quan hagin de posar els ous els posin en les colònies de pugó d’aquell mateix cierer, beneficiant-se en poc temps d’un exèrcit de larves de marieta que contindrà l’atac dels pugons.
Així que ara ja sabem que fan les marietes consumint brots de cirerer i de pas hem conegut una altra meravella adaptativa de la natura que en un primer cop d’ull passa desapercebuda.
El cirerer no pot treure’s de sobre el pugó, però sap qui pot fer-li el treball i com cridar la seva atenció.