La mosca de la fruita (Ceratitis capitata) es un dípter de mida menor a la mosca comú, amb tres franges grogues a les ales amb una disposició molt característica, i amb un abdomen també a franges transversals grogues i grises que la fan fàcil d’identificar.
És una de les plagues clau en fructicultura. És molt polífaga, podent malmetre préssecs, albercocs, caquis, figues, pomes, peres o cítrics, entre d’altres.
Un cop fecundada, la femella posa els ous en fruita en procés de maduració. Un cop eclosionen els ous, les larves s’alimenten de la polpa del fruit, quan ha completat tots els estats larvaris es deixen caure del fruit per a pupar en el sòl. De la pupa en sortirà de nou un adult, tancant un cicle que arriba a representar de 6 a 8 generacions anuals, en funció de les condicions climàtiques de la zona.
En zones d’hiverns rigorosos pot sobreviure en forma de pupa, però en zones d’hiverns suaus, trobem adults tot el hivern, encara que en menor quantitat.
Durant les generacions que té va aprofitant el fruit madur que troba. Quan l’hivern comença afluixar fa la primera generació en cítrics de recol.lecció tardana, per continuar amb fruita dolça que va picant tota la primavera i estiu a mesura que madura (diverses generacions), i acaba de nou en els cítrics, aquest cop amb els de principi de campanya, on hi fa l’ultima generació.
El dany que provoca es molt important, ja que la fruita picada per tot valor comercial i els orificis d’ovoposició són font d’entrada de fongs i bacteris.
I com hi podem lluitar?
Totes les plagues on el mal el provoquen les larves dins de teixits (ja sigui fruits, fulles o tijes) són difícils de tractar, ja que queden a cobert de qualsevol tractament.
En ecològic (i també en convencional) s’utilitza principalment la captura massiva amb mosquers, tècnica que ben usada dóna molts bons resultats.
Els mosquers són recipients grocs (els dípters es senten atrets per aquest color) que contenen a l’interior, per una banda, un difusor especialment dissenyat per emetre una potent olor que atrau a les mosques pensant que és fruita madura, i per l’altra, una certa quantitat d’insecticida. El recipient té uns petits forats cilíndrics per on entren les mosques. Un cop dins difícilment troven la sortida. És el moment que entra en acció l’insecticida.
Aquesta técnica és bastant selectiva, i com que l’insecticida roman a l’interior d’un contenidor no afecta a altres insectes. A més a més, això permet treballar amb concentracions baixes d’insecticida.
Quan els instal•larem i quants en necessitem?
El moment d’instal•lació és molt important. Ens hem d’anticipar a l’arribada de la mosca de la fruita. És per això que es recomana posar les trampes contra la ceratitis capitata com a mínim un parell de setmanes abans que la nostra fruita sigui susceptible de ser picada (canvi de color). Si els instal•lem quan ja ha arribat la mosca les trampes no podran controlar-la de manera tan efectiva, perquè ja tindrem mosca de diferents estadis dins la finca.
Respecte al nombre, hem de dir que els millors resultats els dóna en plantacions mitjanes o grans. El nombre orientatiu és entre 50 i 100 trampes/ha, depenent de l’apetència de la mosca cap a la nostra fruita, sent el préssec el més problemàtic. S’han d’anar monitoritzant les captures i reforçant si cal les zones amb més pressió de mosca i les zones perimetrals.
No cal instal•lar-los tots des de l’inici. Se’n posen primer uns quants de seguiment per monitoritzar l’arribada de la plaga, completant la instal•lació un cop comencin les captures.
Tinc uns pocs fruiters, cada any em piquen la fruita i gairebé no en puc menjar
En el cas de pocs arbres no tindrem un control tan efectiu, si bé podem fer baixar molt els danys i, malgrat trobarem fruita picada, podrem menjar-ne la majoria. Respecte al nombre de trampes, dependrà de la protecció que vulguem tenir (i del pressupost). Si cal, es pot posar una trampa de la mosca de la fruita per arbre.