A les zones tradicionals del cultiu de carxofes, durant el mes de juliol i entrat Agost els camps tenen un aspecte que dista molt de l’esplendor de la vegetació present fins a finals de primavera.
Un cop suprimit el reg i amb la calor de l’estiu, la planta de carxofa s’asseca, fins al punt que sembla morta. Però durant el període vegetatiu ha acumulat reserves en òrgans subterranis per passar la sequera i tornar a brollar quan amaini la calor.
En aquesta època de parada vegetativa, els agricultors aprofiten per dividir les mates que ja han estat un parell o tres d’anys produint, i que tenen uns òrgans de reserva subterranis ben desenvolupats. S’obtenen el que s’anomenen les soques. Aquestes soques de carxofa es plantaran en nous camps, on passaran dos o tres campanyes per tornar a repetir el procés una vegada la mata ha agafat envergadura.
Aquest procés, que demana una certa habilitat, es realitza la següent manera:
1. – La carxofera mare s’arrenca amb l’aixada. Si volem mantenir el camp de carxofes actual, amb cura i molta destresa conservarem una part del rizoma arrelat que tingui una bona estaca i separarem la resta.
2. – La massa d’òrgans de reserva, se saneja amb una destral i es divideix, intentant obtenir soques amb part de rizoma i sobretot, amb els rovells que es formen a la base, i que seran les que brollaran de nou.
De cada mata es poden obtenir ens 3 i 5 estaques de qualitat.
Aquestes soques es tornaran a posar al sòl en pocs dies, i es procurarà que estigui humit durant les calors que quedin de l’estiu.
La plantació de les soques es realitza durant els mesos de juliol i agost. En zones d’estius molt càlids, es tendeix més al agost, de manera que quan comencin a arrelar ja hàgim superat les calors més intensos.
Un cop plantades, a l’hivern (o finals de tardor en zones benignes) podrem tornar a collir les preuades carxofes, la producció s’allargarà fins a mitjans de primavera.