Cultiu del tomàquet: la necrosi apical o cul negre del tomàquet

Cultiu tomaquet. Necrosis tomaquetCultiu tomaquet. Necrosis tomaquet
Tomàquets amb el cul negre. El color negre es deu a fongs sapròfits que creixen sobre els teixits necrosats

Dins dels problemes del cultiu del tomàquet, la necrosi apical (cul negre, cul “cagat” o pesseta del tomàquet) és una fisiopatia molt comú en el cultiu del tomàquet que sovint provoca pèrdues importants de producció, ja que els fruits afectats perden tot valor comercial.
Tothom que ha cultivat tomàquets s’ha trobat en alguna ocasió amb la sorpresa de collir un tomàquet aparentment bonic per dalt, i que en donar-li la volta apareix amb tota la part inferior de textura com de suro i de color terrós o negre. I per a més greuge, la major part o tots els tomàquets d’aquell pom presenten el mateix problema en major o menor mesura.

L’explicació més habitual és que s’ha produït una falta de calci durant el quallat i creixement del tomàquet. I és cert, el calci és un element estructural de les parets cel · lulars que els proporciona fortalesa i els confereixen la resistència per suportar la fase d’engreix, on les cèl · lules han de multiplicar la seva grandària en un procés anomenat elongació cel · lular.

Però, té la planta suficient calci disponible a terra?

En sòls sans, amb nivells òptims de matèria orgànica i ph neutres o bàsics, és molt difícil trobar mancances de calci, ja que és un catió molt abundant. Només en sòls àcids (o en els de cultiu superintensiu) cal aportar regularment calci al sòl.

Llavors, perquè apareix aquest problema si té el calci suficient a terra?

El calci és un catió gran, ia la planta li costa molt absorbir i fer-ho “pujar” pel xilema. Per a això ha d’absorbir molta aigua. Pel mateix motiu, translocarlo (moure per l’interior de la planta de zones on hi ha disponibilitat a zones amb necessitat) és molt dificultós.
El calci es mourà amb més facilitat, juntament amb l’aigua, a zones d’alta transpiració (pe fulles), i precisament el fruit té baixes taxes de transpiració en relació a la seva grandària, pel que a la planta li costa fer arribar calci al fruit.
I per la part del subministrament, hem de saber que les arrels més eficients en l’absorció de nutrients són les més joves (arreletes blanques de nova formació).

És per tant, una manca indirecta, poques vegades deguda a manca de calci en el sòl.

Així doncs, quan apareixen els tomàquets amb necrosi apical?

Ara que ja sabem què li falta al tomàquet (calci) i com arriba aquest al fruit (flux xilemàtic procedent d’arrels joves), podem intuir les condicions que propicien l’aparició d’aquest problema.

1. – Situacions d’estrès hídric durant el quallat
La manca d’un flux xilemático suficient no permet a la planta posar a disposició de les cèl · lules en formació el calci suficient. Per evitar-ho, un cop entrem en la fase de quallat és important proporcionar regs freqüents.
D’altra banda, sòls amb excés de sals dificulta l’absorció d’aigua, podent-se donar estrès hídric i tot amb regs adequats.

2. – Sistema radicular amb poc creixement
En camp, això pot succeir en sistemes de reg per degoteig quan s’ha subministrat aigua des del trasplantament de forma molt freqüent, de manera que el sistema radicular no ha explorat una àrea suficient. Per evitar-ho, durant la fase de creixement i fins la floració és convenient espaiar els regs, estimulant a la planta a anar a buscar l’aigua i, per tant, a desenvolupar un sistema radicular potent.

Pot semblar que el punt 1 i 2 són antagònics. Perquè s’entengui, des trasplantament a floració, deixarem que la planta “s’espavili” a buscar l’aigua i així faci molta arrel, mentre que a partir de floració procurarem que no li falti mai la humitat per assegurar un flux xilemàtic adequat en tot moment.

3. – Períodes de calor excessiva i vents secs (humitats relatives baixes)
Aquesta situació obliga a la planta a portar tota l’aigua que és capaç d’absorbir (i amb ella el calci) a les fulles per satisfer la gran demanda de transpiració d’aquestes. Això allunya el calci de les zones de baixes taxes de transpiració (fruits). Proporcionar ombrejat i augmentar la humitat ambiental en aquests períodes ajuda a evitar aquesta situació.

4. – Sensibilitat varietal
No totes les varietats de tomàquet pateixen amb la mateixa intensitat problemes de necrosi apical davant similars condicions ambientals. Existeixen varietats més i menys sensibles.

5. – Fertilització nitrogenada excessiva
Una excessiva quantitat de nitrogen (ions amoni o nitrats) a terra, fruit d’una excessiva fertilització nitrogenada, pot bloquejar l’absorció de calci. A més, davant d’aquesta situació es produeix un creixement massa vigorós, sent la planta incapaç de subministrar suficient calci a tanta zona de creixement simultani de fulla i fruit.

Es pot corregir el problema?

Com ara ja sabem que es tracta d’una falta de calci durant el quallat, un cop trobem fruits engreixant amb necrosi apical poc podem fer, ja que aquestes parets cel · lulars ja han cedit davant la fase d’elongació i no es pot revertir.
Cal actuar de forma preventiva, evitant que es donin les circumstàncies que hem exposat i que dificulten l’absorció i translocació de calci.

Moltes vegades s’ha recomanat l’aplicació de calci foliar. És una aportació que ajudarà a prevenir el problema durant el quallat, però sempre atenent els punts que hem comentat, ja que per si, la via foliar no és massa eficient i hem de procurar el subministrament radicular. És una entrada més de calci a la planta, però per si sola no solucionarà el problema.

El cas de l’hort urbà

Amb tot el que sabem fins ara, és evident que els cultivadors urbans heu de dedicar més atenció encara. En un contenidor és més probable patir estrès hídric, el sistema radicular té menor capacitat de creixement (menys arrels noves) i les temperatures i humitats de patis i balcons sovint són més extremes.

A més, si practiquem el rentat d’arrels de forma periòdica (recomanable per evitar l’acumulació de sals), es pot produir rentats de nutrients i acidificació.En aquest cas sí que seria recomanable l’aplicació de calci en reg i foliar de forma periòdica.

I finalment, un consell. Si habitualment teniu aquest problema, trieu varietats de fruit petit, que pateixen un procés d’engreix menys intens i, per tant, no pateixen aquesta fisiopatia amb tanta facilitat. (Poques vegades s’observa un tomàquet cherry amb el cul cagat, oi?)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *