La calçotada és d’aquelles tradicions que traspassen fronteres perquè comporten una sèrie de valors comuns a totes les cultures. El compartir amb amics o família una jornada al voltant de la taula, passant primer pel treball en equip que representa la seva preparació, evoca uns sentiments que probablement neixen en el més primari de l’ésser humà. És, en si, una festa que cada vegada agrada més i que omple de calidesa i alegria els freds migdies d’hivern.
Però encara pot ser més gratificant si mengem els nostres propis calçots acabats de collir el mateix dia de la calçotada. És per això que intentarem explicar en aquesta entrada la manera de conrear calçots.
Però què són els calçots?
Els calçots són brots de cebes que es calcen durant el seu creixement (d’aquí el seu nom), el que provoca que s’estirin i es blanquegin. Calçar significa cobrir-los amb terra, i és una operació que s’ha de fer diverses vegades durant el creixement.
Per al seu cultiu es parteix d’una varietat de ceba dolça, coneguda com ceba blanca tardana de Lleida. Aquesta varietat té molt mala conservació i tendeix a grillarse seguida.
Es cull al mes de juny / juliol i es torna a posar a camp durant agost i setembre, segons la zona i quan vulguem collir els calçots.
On es poden cultivar?
Per poder fer calçots necessitem tenir tardors suaus i hiverns poc rigorosos. Poden suportar gelades de poca intensitat. Aquestes condicions es donen en tot el litoral i prelitoral mediterranis.
Ja tinc les cebes, que he de fer?
Per fer calçots, obrirem uns solcs amplis, amuntegant la terra que anem traient a les vores del solc, que farem servir per anar-los calçant a mesura que avança la temporada.
El marc de plantació és de 50×30, és a dir, solcs separats 50 cm entre ells i cebes situades cada 30cm.
Omplirem d’aigua els solcs i anem posant les cebes cada 30cm. Com la base del solc estarà enfangat, al posar les cebes aprofitarem que el sòl està tou per enfonsar gairebé totalment. Així ens assegurem que disposin d’humitat per grillar.
Un cop els tenim en camp, ens queden dues tasques: regar (si no plou a la tardor) i calçar.
¿S’han de tallar les cebes abans de posar-les al camp?
Aquesta és d’aquelles qüestions que genera controvèrsia. Tradicionalment es tallava la part superior de la ceba, però els estudis que s’han realitzat fins ara no han confirmat que aquesta pràctica suposi un increment de producció o qualitat que compensi la mà d’obra necessària per fer-ho.