La majoria d’espècies d’arbres fruiters son de fulla caduca. Segueixen aquesta estratègia d’adaptació per sobreviure al fred rigorós de l’hivern. Els arbres fruiters desperten del respòs hivernal quan han acumulat una certa quantitat del que es coneix com a hores fred. A grans trets, les hores fred seria el sumatori d’hores que l’arbre ha estat per sota d’una temperatura, que en la majoria de sistemes de càlcul s’aproxima als 7ºC.
En el procés d’adaptació al clima de les zones de cultiu dels fruiters, podriem dir que han après a predir l’arribada de la primavera i la fi de les glaçades amb aquest càlcul d’hores fred.
Els fruiters necessiten d’aquestes hores fred per tal d’oferir una brotació i floració correctes. I aquesta característica condiciona les zones geogràfiques i els microclimes on es poden fer unes espècies o altres de fruiters.
Les diferents necessitats d’hores fred dels fruiters
Trobem espècies de fruiters amb altes necessitats d’hores fred,fruiters de necessitats mitjanes i fruiters de baixes necessitats.
Entre els fruiters amb altes necessitats d’hores fred trobem les pomeres, pereres, les pruneres europees, els cirerers o les nogueres. Aquests fruiters els trobarem en zones d’hiverns rigorosos (clima continental).
En els fruiters amb necessitats mitjanes, trobem algunes varietats de cirerers, pereres o pomeres, els avellaners, els presseguers, oliveres o pruneres xino-japoneses. Aquests fruiters els trobarem en zones intermèdies.
Els fruiters que necessiten menys hores fred son els ametllers, alguns albercoquers o les figueres. Son els fruiters que es poden conrear fins a zones properes al litoral.
Dins de cada espècie hi ha diferències de necessitats d’hores fred en funció de les diferents varietats. Per tant, es important conèixer quines varietats s’adapten millor a la vostra zona si us esteu plantejant plantar algun fruiter. I en cas de dubte, el que millor funciona es observar les espècies i varietats que ja s’hi conreen amb bons resultats.
Per tant, queda clar que no podem conrear fruiters d’altes necessitats d’hores fred en zones d’hiverns suaus, ja que no arribarien a acumular suficient periode de fred.
Però també podríem pensar que en una zona amb moltes hores fred (clima continental) es podrien conrear tots els fruiters, ja que tenim hores fred de sobra. Però això es totalment erroni, perquè una baixa necessitat d’hores fred significa que el moviment dels borrons i les floracions arribarien en haver acumulat aquesta quantitat d’hores fred, però no hauríem superat encara l’època de glaçades intenses. Un cop aquestes arribessin, malmetrien totes les brostades de fusta i de flor.
Hores fred i canvi climàtic
Si un any no s’assoleixen les hores fred necessàries per a una correcta parada hivernal, el fruiter reacciona amb una brostada irregular i tardana, problemes amb les gemes florals o baix quallat, problemes tots ells que comprometen seriosament la campanya.
Els últims anys ( i aquesta campanya 2015/2016 en especial) s’estan donant hiverns cada cop més suaus fruit del canvi climàtic. La variació de les hores fred a les zones fructícoles afectarà les produccions i els danys econòmics podrien ser catastròfics. Tinguem en compte que en cultius llenyosos els canvis d’espècies o varietats (arrencades, reempeltades etc..) comporten campanyes sense producció i una important inversió econòmica.
A això encara li hem de sumar els efectes d’ questes temperatures hivernals anormalment altes en el cicle biològic de les principals plagues dels fruiters. La manca de freds rigorosos a l’hivern farà que plagues que desapareixien totalment durant l’hivern (o les poblacions es reduïen a mínims) puguin arribar a sobreviure, començant les temporades fructícoles amb nivells de poblacions que poden causar estralls cada cop més freqüents.
Això representa un repte per a la gestió tècnica de les explotacions fructícoles, on els anys “normals” a nivell de temperatures, pluges o plagues passaran a ser la excepció.
El canvi climàtic ens afectarà en molts mes aspectes del que ens puguem imaginar. De fet ja ho està fent, i l’article d’avui n’és un exemple més.