El cultiu del tomàquet: Creixement i floració

Flor de tomaquera. Cultiu de la tomaquera
Flor de tomaquera totalment oberta. El tub allargat són les anteres que embolcallen el pistil. Recordem que és una planta autògama (es pol.linitza amb el seu propi pol.len en quasi la totalitat dels casos)

Sembla que per fi han arribat temperatures més adequades per al desenvolupament de tomaqueres i solanàcies en general, i el seu creixement s’està accelerant.

Observem les nostres tomaqueres i veiem la tija (o tiges), fulles, poms de flors… Ho podem veure així, com un creixement anàrquic, però en veritat tot segueix un patró que intentarem explicar per començar a introduir-nos en el cultiu del tomàquet.

En primer lloc, cal saber que existeixen dos tipus de tomaqueres: les de creixement determinat i les de creixement indeterminat. Avui aprendrem a diferenciar-les i a comprendre el seu creixement i fructificació per, en futures entrades, poder abordar els tipus de formació més adequades i molts altres aspectes relatius a aquest cultiu.

 

Les tomaqueres de creixement indeterminat.

Les tomaqueres de creixement indeterminat, com el seu nom indica, són plantes que si tenen les condicions adequades, el seu creixement és continu, formant fulles i flors de forma il · limitada. Però per poder aprofitar aquesta propietat, necessiten que els proporcionem un suport en forma de tutors (ja sigui amb canyes, fil, ferros, etcètera.). En cas contrari, el seu creixement es donaria sobre el sòl, amb moltes probabilitats de ser atacades per malalties de tipus fúngic en estar en contacte amb la humitat del sòl.

I les de creixement determinat?

El creixement determinat en tomaqueres ve regulat per un gen recessiu. Amb tècniques de selecció genètica (que no manipulació, eh!) s’obtenen cultivars que expressen aquest gen.
La diferència principal és que el seu creixement s’atura després de diversos poms de flor amb la formació d’un últim pom apical. No necessiten tutor, poden creixen sobre el sòl.
S’utilitzen principalment en tomàquet per a indústria, on es busquen maduracions homogènies i no haver d’entutorar. Així, un cop tots els tomàquets de la mata rastrera estan madurs, es recullen de manera mecanitzada arrencant tota la planta. La mateixa màquina que les arrenca separa els fruits i d’aquesta forma en poques hores podem aixecar un camp sencer de tomàquets de diverses hectàrees i portar-les a la planta transformadora.

No tot el tomàquet determinat és per a indústria. També s’utilitza en cultius a l’aire lliure per a consum en fresc. Són una bona idea si volem fer conserves, ja que la collita ve més junta.

La floració

Un cop la planta ha arrelat accelera el seu desenvolupament, fins que de sobte apareix el primer pom de flors. No és un fet aleatori. El primer pom apareix generalment entre la 5a i 7a fulla. Això és variable, depenent de condicions i cultivars pot ser des de la 4ª fins a la 10ª. (Que ningú s’espanti ara perquè no troba el seu primer pom on diem que hauria d’estar!)
Aquest primer pom, si el veieu amb pocs tomàquets i moltes flors avortades no us preocupeu. Sempre és el que presenta més anomalies. A més aquest any les temperatures òptimes per al quallat han trigat a arribar, i hem tingut molts dies de mal temps.
Però a partir de l’aparició del primer pom el patró canvia i es torna regular. Apareixerà un pom floral cada 3 fulles. És a dir, després de cada pom, comptem 3 fulles i trobarem el següent. I aquest patró es repetirà de forma successiva. Tercer-3 fulles-quart-3 fulles, cinquè-3 fulles etc … A la següent foto es pot veure explicat de forma visual

Patró de creixement cultiu tomaquera a partir del segon pom.
A partir del segon pom, el patró de pom-3 fulles-pom es repeteix. Observeu la disposició alterna de les fulles, i la presència d’un brot axil.lar que ja s’hauria d’haver eliminat.

Com a curiositat dir que a diferència de les de tomaqueres de creixement indeterminat, tot i que el primer pom també sol aparèixer entre la 5ª i 7ª fulla, els següents poms van reduint el nombre de fulles que els separen (primer dos fulles, després 1 fulla) per acabar amb un pom apical que n’atura el creixement.

En condicions normals es deixen 6,8 iu fins i tot 10 raïms per planta. Si les condicions per al creixement són òptimes, ens podem trobar amb molt vigor vegetatiu i molts tomàquets verds que no maduren. Si és el cas, podem forçar la maduració tallant el meristema apical de creixement (el brot principal o guia). Això sí, la producció de nous poms s’atura. També ho podem fer quan la planta hagi arribat al límit del tutor que li hem preparat. D’aquesta manera la planta es dedicarà a engrossir el fruit i tindrem majors i millors tomàquets.

Pom de tomàquets. Cultiu de tomaqueres ecologiques
Mentre a prop de la tija ja tenim tomàquets creixent, al final del pom encara trobem flors per obrir

Una altra curiositat d’aquesta planta radica en el fet que l’aparició de flors en els pom i el seu grau de desenvolupament són escalonats. Les primeres flors del raïm (les més properes a la tija) poden estar totalment obertes mentre que les últimes encara ni sembla que vagin a obrir. I aquesta jerarquia es mantindrà durant el creixement i la maduració.
Si ho pensem bé, no us sembla una estratègia molt sàvia per assegurar que cada raïm porti algun tomàquet encara que hi hagi períodes adversos?
Si arriben uns dies de fred, de manca de vent o d’absència de pol · linitzadors, només es perd una o dues flors del raïm. Segur que les següents tenen millor sort, i al final la majoria del raïm acaba quallant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *