El cultiu del tomàquet: Formació i poda

Cultiu de tomaquet. Tomaquets ecologics
El cultiu del tomaquet

En aquesta entrada parlarem del cultiu del tomàquet, concretament dels tipus de formació de les tomaqueres de creixement indeterminat i de les tasques d’eliminació de brots i desfullat.

Pel que fa a la formació, com sempre, intentarem que es comprengui el perquè i el com es fa, perquè un cop explicat el funcionament i el què estem buscant, pugueu aplicar als vostres cultius amb coneixement de causa.

Els dos sistemes principals: A una tija o dues tiges

En cultiu a l’aire lliure, tradicionalment s’ha usat el sistema de cultiu a una tija (o una guia). Consisteix a eliminar tota tija axil·lar que aparegui i entutorar la tija principal. Atès que tindrà molt vigor, generalment s’acaba havent de despuntar el brot apical per aturar el seu creixement.
Però es pot formar també a dues tiges. Això ho podem fer deixant créixer el brot axil·lar de la fulla inferior al primer raïm de flors. Aquesta tija creixerà en paral·lel amb el principal, amb els seus propis raïms florals. A les dues tiges els anirem eliminant tots els brots axil·lars que apareguin i les entutorarem.

Formació a dues tiges. Cultiu del tomaquet
Per a la formació a dues tiges deixarem créixer el brot axil·lar inferior al primer raïm

I quin es el millor sistema?

No hi ha un sistema millor o pitjor. El que cal conèixer és les condicions d’espai i nutrients que tindran les plantes. Si hem pogut fer marcs amplis i tenim una terra fèrtil i ben preparada, podem utilitzar el sistema a dues tiges. La producció es pot duplicar, però hem d’estar segurs que la planta es podrà alimentar tota. Si ens equivoquem i veiem que li falta vigor sempre podem tirar mà d’un adob ecològic ric en potassi, aclarir flors per deixar menys fruits per dispersió o despuntar la planta perquè se centri en els raïms ja presents.

Si tenim dubtes podem usar un sistema molt senzill. Observar el vigor de la planta un cop trasplantada. No totes les plantes arrelen igual. Les que vegem més vigoroses les formem dues tiges. Les menys, a una tija. Això sí, ho haurem de decidir quan aparegui el primer raïm de flors, moment adequat per formar una planta a dues tiges.

Hi ha una altra qüestió a tenir en compte. La formació a dues tiges implica una major densitat de vegetació i en conseqüència, menor ventilació i il·luminació de les parts interiors. Això farà que siguin plantes més susceptibles de patir atacs de fongs.

 

Cultiu tomaquet dues tiges
En la formació a 2 tiges la vegetació és molt més densa.

A manera de conclusió, si el que volem són tomàquets grans i un cultiu amb pocs problemes la nostra recomanació seria a una sola tija. Si ja som experts i es donen les condicions que hem explicat, podem provar a dues tiges.

L’eliminació de brots axil·lars

Quan arriba la calor, i sobretot abans del quallat i engreix de fruits, el desenvolupament de brots axil·lars és molt ràpid. Haurem de dedicar una estona cada tres o quatre dies, ja que si aquestes tiges es desenvolupen massa, correm el risc de provocar, al retirar-los, ferides massa importants que costin de cicatritzar, sent un punt d’entrada per a malalties. A més, la planta dedicarà recursos a alimentar aquestes tiges que després tallarem, pel que estarem malgastant el seu treball i molts nutrients.

L’horticultor amb certa experiència detecta aquests brots (anomenats també ulls) molt ràpidament, però per si hi ha dubtes, la tècnica seria la següent. Començarem localitzant el brot de creixement de la nostra tomaquera, a la part superior de la mateixa. Serà un conjunt de petites fulles i flors tancades amb molta pilositat. Aquest és el brot que no podem tallar (a no ser que vulguem aturar el creixement). Seguint la guia cap avall trobarem que en les aixelles de les fulles apareixen brots molt semblants al principal, però de menor grandària. Aquest i tots els que trobem més avall en cada aixella de fulla s’han d’eliminar.

eliminacion brotes colores_1
La tija groga és la principal. En vermell, dos brots axil·lars que cal eliminar. El superior ja és massa gran i necessitarem utilitzar tisores. L’inferior té la mesura adequada per eliminar-se amb els dits.

La mida adequada per poder fer-ho simplement amb els dits és abans d’arribar als 5 mm de diàmetre de tija. Inclinant cap als costats hauria de trencar. Si el diàmetre és superior, millor fer servir unes tisores, ja que en cas contrari provocarem estrips en la tija i deixarem ferides obertes.
Una altra pista molt evident és que seguint la tija principal és on trobarem els raïms de flor.

El desfullat

Un cop la planta entra en producció veurem que les fulles més properes al terra comencen a tenir mal aspecte. Estan velles i han deixat de fer la seva funció fisiològica. És convenient eliminar aquestes fulles que ja no fotosintetitzen i només poden ser focus de malalties.

El mateix passarà progressivament amb la resta de fulles, de baix a dalt. Un cop collim un raïm de tomàquets, si les fulles inferiors estiguessin en mal estat les eliminarem. Si no, les podem deixar fins que acabin d’envellir.

Quan parlem de la TUTA absoluta vam dir que una manera de controlar la plaga era eliminar les fulles amb mines i larves dins. Però tinguem en compte que si la fulla està a l’altura de tomàquets en procés d’engreix, podem afectar la producció. La nostra recomanació en aquest cas és eliminar exclusivament el folíol afectat, deixant la resta de fulla. Això ho diem perquè el full immediatament inferior al raïm de fruit és responsable de fins al 75% de l’engreix d’aquest raïm. Si l’eliminem totalment posem en perill el correcte engreix d’aquests fruits.

Al final de temporada tindrem tiges nues a la base amb la vegetació i la producció desplaçada cap a la part alta de la planta.

Així que ara ja sabem que si la planta té mal aspecte per la base, amb fulles seques i pansides, és totalment normal i no és motiu de preocupació. S’eliminen i ja està.

Un consell final. L’eliminació de brots axil·lars i de fulles velles mai l’hem de fer amb la planta mullada, ja sigui perquè acabi de ploure o perquè estigui coberta de rosada. Una ferida amb aigua sobre els teixits és la via d’entrada perfecta per l’inòcul de moltes malalties.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *