El pugó es una de les plagues que demanen més atenció per la dificultat de control que presenten i pels danys que poden causar a les collites.
Com hauria de ser norma en agricultura ecològica, enfrontar-nos a una plaga passa per un primer pas que mai ens podem saltar: Conèixer la seva biologia, i estudiar les interrelacions que té amb la resta d’actors de l’ecosistema on viu. Eliminar milers de pugons no ha de ser el nostre objectiu, sinó evitar que esdevinguin plaga sabent com es comporten.
Breu descripció
El pugó és un homòpter de la família dels àfids. N’hi ha dotzenes d’espècies, i poden atacar la majoria de plantes d’entre les d’interès agronòmic, així com les ornamentals. Tenen un aparell bucal modificat en forma d’estilet que insereixen en els teixits vegetals alimentant-se de la saba .
Però per poder-ho fer, en xuclen grans quantitats , n’extreuen els nutrients, i excreten la resta en forma d’un líquid dolç que atrau a formigues i facilita la proliferació de fongs.
Ataquen generalment les parts mes tendres (noves brostades ), on els teixits son fàcils de penetrar i l’afluència de saba es gran.
Els danys que provoquen són el debilitament de la planta, per una banda, i per l’altra la propagació de malalties víriques, ja que en la seva saliva poden sobreviure els virus, que aniran transmetent a cada planta on s’instal·lin.
Cicle biològic
El cicle biològic dels pugons es un xic especial i es important de conèixer. Passen el hivern en forma d’ous resistents en l’hoste primari, que eclosionen a la primavera i donen lloc a les femelles fundadores, que poden ser alades o no. Això els permet, en el cas de les alades, buscar hostes secundaris i escampar-se. Arribats a la planta de destí, es reprodueixen per partenogènesis (rep. asexual) de forma molt ràpida, donant lloc a poblacions importants en poc temps.
En arribar la tardor, apareix una generació capaç de donar lloc, igualment per partenogènesis, a mascles i femelles. Aquesta descendència s’aparellarà (rep. sexual) i buscarà un bon lloc protegit per fer la posta dels ous d’hivern, que queden latents per a la següent temporada.
Es aquesta propietat de reproducció asexual el que fa temible aquesta plaga. Penseu que una generació partenogènica es pot completar en menys de tres setmanes, amb l’afegit que de cada pugó en neix un altre (amb reproducció sexual, només el 50% de la poblacions, les femelles, donarien lloc a altres individus).
El paper de les formigues
Si el seu potencial reproductiu no fos prou, tenen una altra arma molt potent. Estableixen una relació simbiòtica amb les formigues, que han après a comportar-se com veritables pastors de pugons. Els defensen dels enemics naturals , i els transporten de planta en planta perquè sempre disposin d’aliment i les poblacions puguin créixer. A canvi aprofiten el líquid ensucrat de rebuig dels pugons com aliment. Com en tota relació simbiòtica, tots contents.
Conèixer el seu cicle biològic i les relacions que estableixen ens permetrà dotar-nos d’eines per a controlar-los. D’això en parlarem en la propera entrega sobre els pugons.
photo credit: elvis_payne via photopin cc
photo credit: BlueRidgeKitties via photopin cc