El pugó (II): Prevenció

preven_medium
Els pugons ataquen preferentment brots tendres

Dins de la sèrie dedicada al pugó, la segona entrega la dediquem a què podem fer per evitar tenir atacs importants de pugó. Quan vàrem parlar de la biologia del pugó, vàrem veure que la reproducció asexual els conferia una capacitat extraordinària de multiplicar-se. Però per a poder-ho fer, òbviament, necessiten energia, i en grans quantitats. Busquen aminoàcids que ells no poden obtenir per si sols, com a combustible per a la seva eficient maquinària de reproducció i colonització.

I els pugons  posats a escollir, seleccionaran sempre plantes que tinguin concentracions altes d’aminoàcids en la seva saba. Aquesta es la clau per a la principal estratègia de prevenció: evitar nivells excessius d’aminoàcids.

Com podem evitar nivells excessius d’aminoàcids a les nostres plantes?

Una planta presenta nivells alterats d’aminoàcids principalment en dues situacions:

  • Quan, per una excessiva disponibilitat de nitrogen, presenti un gran vigor vegetatiu.
  • Quan està sota situacions d’estrès, com ara temperatures extremes, estrès hídric o asfixia radicular

En el primer cas la planta tindrà gran quantitat de teixits joves i tendres i la saba rica en aliment, serà doncs, un blanc perfecte per als pugons.

En el segon cas, la planta acumula aminoàcids lliures com a mecanisme de defensa.

Així doncs, ara ja coneixem la combinació ideal per a tenir un atac sever de pugó: Plantes amb un excés de nitrogen i amb desequilibris o situacions d’estrès.

Una planta en aquestes condicions és com un anunci lluminós de bufet lliure per als pugons. Aquests no passen per tenir intel·ligència massa desenvolupada, sinó que responen a estímuls alimentaris. Aportant nitrogen de forma excessiva  el que estem fent es convidar-los a venir a les nostres plantes.

Llavors que hem de fer?

Sobretot ser molt curosos amb l’ús del nitrogen. El nitrogen es la matèria primera per a la fabricació d’aminoàcids i un recurs escàs a la natura si parlem de formes disponibles per a les plantes. Aquestes  han evolucionat per a aprofitar al màxim el que tenen a l’abast, pero la gran majoria no estan adaptades a condicions d’excés (excepte les plantes nitròfiles). Per tant, aportar nitrogen en excés provoca desequilibris a les plantes. És quelcom semblant als problemes que patim els humans amb l’excés de proteïnes i greixos animals a la nostra dieta actual, per a la que no estem adaptats.

I com l’hem d’aportar?

Majoritàriament amb la matèria orgànica. El procés natural de mineralització de la matèria orgànics ja fa de dosificador intel·ligent de nitrogen. Quan les condicions ambientals son òptimes per al desenvolupament de les plantes (Tª i Humitat) també ho son per al procés de mineralització. I si volem, nosaltres podem ajudar-lo removent la capa superficial del sòl per facilitar l’entrada d’oxigen.

Amb el nitrogen sempre serà millor fer una mica curt que passar-nos. Tampoc estem dient que una carència de nitrogen sigui convenient, però a una aportació de suport sempre hi som a temps, i  en ecològic existeixen fertilitzants nitrogenats  d’acció ràpida.

I si mantenim nivells òptims de matèria orgànica també ens ajudarà a reduir algunes de les situacions d’estrès mes habituals i que podem controlar, com l’asfixia radicular o l’estrès hídric, ja que ens millorarà l’estructura i la capacitat de retenció d’aigua.

Per tant, ara ja sabem que per evitar atacs de pugó, el que hem de fer es no posar-los el plat a taula  i vetllar perquè les nostres plantes creixin de forma equilibrada.

2 respostes a «El pugó (II): Prevenció»

  1. Felicitats!

    Fa molt poc que he començat a informar-me de tot el tema relacionat amb la producció d’arbres fruiters. Vaig començar, com no, buscant al google períodes i tractaments químics a aplicar, però aquí cadascú hi diu la seva.

    No sé com he anat a petar al vostre blog però, sincerament, m’està siguent molt útil i estic aprenent realment moltes coses. Trobo molt interessant enfocar qualsevol tractament des de l’estudi de l’espècie, entenent com funcionen i es reprodueixen, els cicles, depredadors, etc

    He après moltes més coses amb una simple entrada al vostre blog que amb 50 pàgines de google que hagi pogut consultar, i trobar una web així s’agraeix moltíssim.

    Ara que ja us he fet la pilota, tinc un petit dubte.
    Tinc un petit cirerer, comprat a un viver i plantat fa dos anys, que enguany té un brot de pugó, tot just quant comença a fer fruit. El cas és que he llegit en varies fonts d’informació que el cirerer requereix abonar-se amb concentracions elevades de nitrogen, justament el que no recomaneu per a aquesta plaga.
    En aquest cas seria contraproduent seguir abonant en un futur amb aquest producte? O mentre sigui la concentració que necessita l’arbre no hi ha problema?

    Moltes gràcies!!

    1. Hola Claudi,

      Celebrem que et sigui d’utilitat el bloc. Per això el fem!

      Respecte a la consulta sobre el cirerer, per al seu desenvolupament necessitarà nitrogen, com tots els vegetals, però el que no podem fer es excedir-nos en aquest macronutrient. Aportar-lo mitjançant compost i jugar amb la mineralització. I observar els creixements anuals, que siguin els correctes.

      Salut!

Respon a Claudi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *