En aquesta tercera entrega sobre el pugó, parlarem de com controlar la població de pugó en cas de que ja haguem detectat un atac.
Per a poder controlar atacs de pugó en un cultiu ecològic, es imprescindible observar i detectar aquests primers focus. Com ara ja sabem (llegiu el segon article ), els atacs de pugó els trobarem sempre en brots tendres i en forma de colònies, que aniran creixent fins a provocar danys importants a la planta.
Per tant, en el procés d’inspecció ens fixarem en les noves brostades, i sobretot estarem molt atents a la presencia de formigues. Sovint veiem abans l’anar i venir de les formigues que el propi pugó. Això es molt evident quan es tracta de fruiters. Hem d’observar el tronc i seguir la processó de formigues. Elles ens indicaran on es troba el focus de l’atac.
Quan més aviat trobem les primers colònies i més petites siguin aquestes, més probabilitats d’èxit tindrem en el seu control. Sobretot és molt important arribar abans que les fulles del cultiu es corbin, ja que llavors l’arribada de tractaments de contacte serà molt més difícil. Es el que s’observa en la fotografia.
Com actuarem davant de la detecció dels primers focus?
Com a primera tasca, haurem d’evitar que disposin de l’assistència i protecció de les formigues. En fruiters i altres llenyoses, posant una barrera física en el tronc solucionarem el problema. Existeixen bandes encolades que podem posar en tot el perímetre del tronc que farà que la colònia de pugó es quedi desatesa, i les formigues no es puguin dedicar a escampar-los a altres part de la planta. S’ha de ser molt curós en la instal•lació d’aquestes barreres, ja que les formigues son molt hàbils a trobar qualsevol escletxa per a franquejar-la.
En segon lloc, tractarem d’evitar el creixement de la colònia. Començarem amb tractaments localitzats amb sabó potàssic, ja que es la eina menys agressiva de que disposem i respecta la fauna auxiliar. Tractarem de forma localitzada sobre la colònia mullant molt bé fixant-nos sobretot en el revers de les fulles. El sabó potàssic “desfà” la cutícula tova que protegeix el cos dels pugons. Però que ningú pensi que l’endemà d’una aplicación de sabó potàssic trobarem una estesa de pugons morts. El que estem, a banda de provar l’asfixia de molts, es debilitar-los i no permetre que es reprodueixin de forma agressiva. Haurem de fer, per tant, més d’un tractament.
I si això no és suficient?
En cas de tractar-se d’atacs que no hem detectat a temps i que provoquen pèrdues econòmiques, podem recórrer a principis actius més agressius. En agricultura ecològica estem parlant, bàsicament, de l’azadiracthin (extracte de neem) i el Kenphyr 1l. Però només hi hauríem d’usar-los si no tenim més remei. Hem de saber que poden afectar a la fauna auxiliar (sobretot el pelitre) ja que malgrat ser d’origen natural, són insecticides molt potents.
I el paper de la fauna auxiliar?
Ja se que molts us preguntareu com és que no mencionem als insectes beneficiosos que ens poden ajudar a combatre el pugó. No ens n’hem oblidat, al contrari. La capacitat de la fauna auxiliar per a contenir atacs de pugó es un tema sobre el que se n’ha parlat molt i creiem que sovint no s’ha explicat bé. És per això que no n’hem parlat, perque creiem convenient dedicar-hi tot un article sencer al bloc, que serà la quarta i última entrada de la sèrie dedicada als pugons.