El pugó (IV): La fauna auxiliar

Combatre la plaga del pugo
Fomentar la biodiversitat es important per atraure fauna auxiliar

En l’anterior entrada sobre el pugó, vàrem dir que el paper de la fauna auxiliar en el control del pugó sovint havia estat sobrevalorada o, més ben dit, mal explicada. I ara ens toca explicar-nos a nosaltres.
El que volem transmetre es que la presència de fauna auxiliar ni evita ni elimina focus de pugó, ja que aquests insectes només se n’alimenten. El que fan es regular les poblacions, i en aquest sentit la seva tasca es valuosíssima per a contenir el creixement de colònies. Siguem conscients que la depredació mes quantiosa la acostumen a fer les larves d’aquests insectes. Hi haurà per tant, un període de temps entre la detecció del focus, la posta i la eclosió dels ous que no podrem evitar. Com que només s’hi acostaran en observar pugó, haurem de tolerar-ne una certa presència per veure com arriba la fauna auxiliar.

Quanta més població d’insectes beneficiosos tinguem, més ràpida serà la detecció i implantació a les colònies. I es per això que ens interessa tenir parcel•les amb zones de refugi per aquests insectes i mirar de no aplicar cap tractament que els pugui afectar.

Fauna útil per al control d’atacs de pugó

N’hi ha moltes espècies i actuen de maneres diferents. En algunes, els adults en depreden, en altres son les larves, en altres tots dos i d’altres els parasiten fent la posta en el seu interior, utilitzant-los com a sistema de reproducció.Vegem-ne els més importants:

Coleòpters

Coccinèl•lids:Podem trobar molts coccinèl•lids depredadors de pugons, tant en estat adult com en larva. Són potser els més coneguts, i inclouen la Marieta de 7 punts (Coccinella Septempunctata) i Schymnus spp., marieta petita de color negre i larva molt característica pels filaments blancs que presenta.
Cantàrids: Els cantàrids depreden pugons només en forma adulta, i s’especialitzen en la depredació de pugó del presseguer (Myzus persicae). Les larves, que viuen al sòl, també son interessants per a control biològic, en aquest cas depredant pupes de plagues com la mosca de la fruita o de la olivera.

Combatre plaga de pugo amb fauna auxiliar
Adult de marieta en un cirerer
adult cantarid
Adult de cantàrid en una colònia de pugó.

Dípters

Sírfids: Aquesta família, que malgrat tenir l’aparença d’una vespa petita és de la família dels dípters, en estat larvari es un magnífic depredador de pugons. L’adult s’alimenta de pol•len de flors. És un exemple de fauna auxiliar que podrem fomentar amb bandes florals atractives.
Afidoletes: Aquest dípters, que en estat adult es un petit mosquit d’hàbits nocturns, fa les postes en les colònies de pugó i la seva larva, d’un color taronja característic, depreda pugons injectant-los una substància paralitzant i succionant-ne tot el líquid interior del pugó.

larva syrphus
Larva de syrphus sp. depredant pugó
adult sírfid
Adult de sírfid

 

Neuròpters

Estem parlant de la abundant i coneguda crisopa, molt fàcil d’identificar i d’observar les nits de primavera i estiu a prop de fonts lumíniques. Igual que els sírfids, els adults s’alimenten de pol•len i nèctar, essent les larves les depredadores de pugons. Les seves postes són molt característiques i fàcils d’observar, en forma de filaments corbats amb l’ou a l’extrem com un cap d’agulla.

adult crisopa
Adult crisopa
posta crisopa
Posta de crisopa en una colònia de pugó verd del presseguer (Myzus persicae)

Hi ha molt més depredadors, alguns polífags oportunistes com certs mírids, o d’altres que parasiten els pugons fent la posta en el seu interior, com Lysiphlebus testaceipes. Però en aquest article hem volgut citar els més importants.

Conclusions

Com a conclusions d’aquesta sèrie sobre els pugons, podem remarcar tres idees:

-El pugó sempre preferirà  plantes desequilibrades i/o nutricionalment interessants

-Per a poder tenir èxit en el control del pugó s’han de detectar aviat les colònies i, sobretot, aplicar productes respectuosos amb la fauna auxiliar

-Fomentant la biodiversitat tindrem sempre una mica de tot i massa de res.
I així hauría de ser en agricultura ecològica. Buscar els equilibris naturals que ja es donen en tot ecosistema que no ha patit alteracions importants. No pretenguem doncs, que ningun insecte es dediqui a eliminar per complet a un altre. Per sort, a la natura no existeix el concepte de “eliminar” poblacions. Tan de bo algun dia l’ésser humà acabi entenent que el secret rau en l’equilibri, i no pas en l’extermini.

Crèdits de les imatges: El.laboració pròpia de l’equip tècnic d’Agrorganics

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *