Per consultes recents que ens heu adreçat, hem detectat que existeixen certs dubtes relatius al neem, i en concret sobre la seva utilització, presentació i principis actius. Per tal d’aclarir-ho, us oferim aquesta entrada que esperem us serveixi d’ajuda.
Què és el Neem?
Quan parlem de Neem, ens referim als productes derivats de l’arbre del neem, Azadirachta indica. Aquest arbre de la família de les meliàcies, que creix en climes tropicals i subtropicals, ha estat utilitzat per moltes cultures d’aquestes latituds per les seves propietats medicinals i com a font de principis actius útils en control de plagues i malalties.
Han estat aquestes propietats com a bioplaguicida i repel·lent les que han despertat el interès als països del primer mon, sobretot per les seves possibilitats com a insum alternatiu als insecticides de síntesi i, per tant, una eina molt útil per a la producció ecològica d’aliments.
Propietats i principis actius
Les diferents parts aprofitables de la planta (fulles, fruits, escorça etc..) contenen una infinitat de principis actius, destacant-ne gran quantitat de terpens i derivats amb propietats per alterar el correcte desenvolupament i creixement dels insectes. Aquestes molècules tenen formes molt semblants a les de les hormones dels insectes, fins al punt que aquests arriben a incorporar-les als seus organismes provocant-los disfuncions d’espectre molt ampli.
No entrarem a descriure químicament cadascun d’aquests compostos, però entre els més importants per a control de plagues tenim la azadiractina, salanina, meliantriol, nimbina i nimbidina.
Propietats per al control de plagues
Els derivats del neem tenen una propietat molt interessant que sempre es busca en qualsevol producte per al control de plagues i malalties, i es que sobre els insectes o fongs tingui més d’un mecanisme d’actuació. Això dificulta molt l’aparició de resistències en els organismes fitopatògens, un aspecte a tenir en compte quan s’avalua un producte per al control de plagues.
En el cas dels derivats del neem, tenim activitat des de diferents àmbits. Els principals son:
– Alteren els equilibris hormonals dels insectes, principalment pel que fa a la producció i regulació d’ecdisona, hormona responsable de les mudes i el creixement. Això provoca disfuncions en el desenvolupament dels insectes, sobretot en estadis juvenils.
– Actuen com a repel·lent alimentari i d’inhibidor de l’alimentació un cop els insectes han ingerit el producte.
– Poden fer inviables les postes, esterilitzar adults i interferir en la interacció sexual dels insectes
Es coneixen molts altres efectes, alguns encara per esbrinar, ja que la gran quantitat de principis actius que conté fa que la acció combinada d’aquests sigui de molt difícil estudi.
Ara que ja coneixem un xic de com actua, podrem entendre de on provenen els dubtes sobre les seves presentacions i utilitzacions en agricultura ecològica.
Presentacions
Bàsicament quan busquem les seves propietats insecticides, el neem el trobem en dues formes. La primera es com a oli de neem i derivats d’aquests. El segon es un producte més costós d’obtenir, i que prové d’extreure’n un dels principis actius, l’azadiractina, i fer-ne un concentrat.
Diferents estudis han constatat que l’azadiractina es responsable de bona part dels efectes insecticides del neem. Però quan aïllem l’azadiractina, estem deixant-nos pel camí molts altres principis actius.
El seu ús en agricultura ecològica
Un cop es va constatar el potencial d’aquesta planta com a font de bioinsecticides, va sorgir un problema important. Si es capaç d’atacar i interferir en la majoria dels insectes, o si mes no, no en coneixem l’efecte concret per a cadascun d’ells, que passaria en agricultura ecològica amb la fauna auxiliar, un dels pilars de les estratègies de control de plagues?
I aquí rau la principal font de confusions. Els reguladors no poden autoritzar un principi actiu sense tenir-ne suficients estudis sobre l’efecte tant sobre els insectes plaga com per a l’entorn.
Un cop l’azadiractina s’identifica com el principi actiu més potent, es procedeix a estudiar i caracteritzar les seves propietats aïllat de la resta de principis actius i es registra com a fitosanitari en diferents concentracions. Però sempre amb el principi actiu declarat Azadiractin.
Llavors què és millor, l’oli de Neem o l’Azadiractin?
En aquesta entrada no pretenem respondre a aquesta pregunta, principalment perquè manca informació i estudis per a poder donar-ne resposta. Sembla que els efectes repel·lents i insecticides més potents els trobem en l’oli, es a dir, quan actuen conjuntament totes les substàncies que conté l’arbre. Però llavors hem de saber que estem usant un insecticida potent i d’efectes encara poc estudiats.
Per aquesta raó, l’oli de neem el trobarem catalogat a efectes legals com a “fitofortificant”, no figurant als registres oficials de productes fitosanitaris. Això també comporta que no sigui un insum autoritzat en agricultura ecològica, si mes no com a eina de lluita fitosanitària.
La azadiractina si que la trobem registrada, i es apte per al seu us en agricultura ecològica.
El cost de l’oli generalment es menor, i alguns fabricants, en la seva composició en detallen la riquesa en azadiractin. I aquí trobem una altra font de confusió, premeditada o no (no entrarem a debatre-ho). Sovint ens ho donen expressat en parts per milió (ppm) d’azadiractina. D’aquesta manera, podem trobar productes derivats de l’oli de neem amb concentracions declarades d’azadiractina de 10.000 ppm, per exemple. Nosaltres, com a consumidors, hem de poder fer la conversió per saber que estem comprant. “Parts per milió”, que generalment s’usa en anàlisi química, expressa una relació. Si li posem unitats a aquesta relació, podem dir, per exemple, 10.000 mg/milió de mg. 1 milió de mg és un Kg. Per tant, tenim 10.000 mg (10gr) per Kg. Ara ja es mes fàcil d’entendre, no? Equival a 10gr/Kg o el que es el mateix, un 1%.
Per tant, quan ens diuen 10.000 ppm d’un producte ens estan dient (o amagant) que es tracta d’un 1% de riquesa.
Quan adquirim un producte que té una composició declarada de azadiractina exclusivament, tenim exactament això, azadiractina extreta del neem, però cap altre principi actiu. Llavors no es denominarà “oli de neem” i haurà de portar el número amb que s’ha inscrit al registre oficial de productes fitosanitaris del MAGRAMA.
I en agricultura ecològica què es pot usar?
El reglament (CE) 889/2008 autoritza l’ús en agricultura ecològica de l’azadiractina extreta de l’Azadiractha indica (arbre del neem).
Si esteu operant com a productors ecològics certificats haureu de consultar al vostre organisme certificador quines formulacions,fabricants, cultius i plagues estan autoritzades per aquest principi actiu, així com el termini de seguretat. Però sempre com a azadiractina, no oli de neem.
Si feu agricultura ecològica sense certificació o per a autoconsum, podeu fer servir tant l’azadiractina com formulats d’oli de neem. En el vostre cas, l’ús de derivats de l’oli us proporcionarà l’efecte repel.lent que en concentrar-ne l’azadiractina es perd, pero heu de saber que no coneixem amb certesa l’efecte sobre la fauna auxiliar de la resta de compostos que hi seran presents.
I per a quines plagues s’utilitza?
Principalment s’utilitza contra pugons, mosca blanca, erugues, minadors, àcars i caparretes entre les plagues mes freqüents.
Conclusions
Ja heu vist que es un tema dens, però creiem que era important tractar-lo amb la extensió que es mereix ja que apareixen diverses fonts de confusió que volíem aclarir.
Alhora, volem insistir en que els derivats del neem tenen propietats molt potents com a insecticides. Us animem a fer-los servir amb mesura i coneixement, sent conscients que en agricultura ecològica tenim moltes altres armes per a evitar plagues importants. El desitjable seria no haver-hi de recórrer, però si no tenim mes remei, ens trobem davant un insecticida d’origen natural extremadament útil i efectiu.