Erugues en cols i coliflors

Plagues d'erugues. Pieris Brassicae
Erugues agrupades de Pieris Brassicae. Font: Elaboració pròpia

Les erugues de les cols i coliflors són d’aquelles plagues clau de les que difícilment ens lliurarem si volem fer aquests cultius.Gairebé sempre, amb major o menor intensitat, en tindrem, i hem d’apendre a conviure-hi sense patir masses danys. Aquest es l’objectiu d’aquesta entrada.

Cicle biològic i identificació

En primer lloc, hem de saber que podem trobar dos tipus d’erugues en cols i coliflors. Pieris brassicae i Pieris rapae. En fase de papallona, ambdues espècies son de color blanc, amb taques negres que segons posició i forma ens indiquen quina de les dues espècies és, així com si es tracta de mascles o femelles.

Tenen diverses generacions anuals.

pieris brassicae posta
Posta de Pieris Brassicae. Font: Elaboració pròpia

La primera la realitzen en males herbes de la família de les bràssiques, i es a partir de la segona i tercera que comencen a interferir en els nostres cultius: És el moment en que poden trobar cols i coliflors als camps.

La segona generació es dóna cap al juliol, i la tercera cap al setembre/octubre. De ben segur que haureu observat durant aquests mesos unes boniques papallones blanques de vols erràtics, i sovint en parelles, com si juguéssin a perseguir-se (ja podeu imaginar-vos quina en porten de cap..)

Les postes de Pieris brassicae son molt visibles. Són el que de ben segur molts heu observat: Agrupacions de ous grocs (varies desenes) amb forma de barrilets tots molt ben ordenats. Les de Pieris rapae acostumen a ser individuals, per tant no son fàcilment visibles.

pieris rapae
Eruga de Pieris rapae. Font: Elaboració pròpia

Un cop els ous eclosionen, les erugues comencen a devorar fulles. El comportament i els danys observats son una altra oportunitat de diferenciar ambdues espècies. Pieris brassicae té un comportament gregari, i per això alarmen més. En sec trobem dotzenes d’eruguetes totes juntes, d’un color verd groguenc i amb taques negres, que devoren les fulles amb gran voracitat, deixant-ne solsament les nervis. Fora dels ulls d’un entomòleg, diguem que no son gaire “agradables” a la vista.

En canvi, les larves de Pieris rapae les trobarem generalment aïllades. Són de color més verdós, amb punts negres i grocs diminuts. Els danys també varien. Sovint trobem danys circulars i més irregulars pel que fa a intensitat. (no devoren totalment la fulla deixant-ne els nervis). Tanmateix, un cop trobades les lesions, no ens ha de costar trobar a prop la eruga culpable.

Mitjans de control

Si tenim unes quantes plantes, podem anar repassant-les i esclafant les postes, molt visibles. També podem fer servir, des del moment del transplantament, malles de protecció com les que faríem servir per a protegir dels ocells els nostres cirerers. Només hem de saber que les papallones fan entre 4 i 7 cm, per tant, qualsevol pas de malla inferior ens serveix. Aquesta solució es infalible, però només viable per a petites parcel•les.

Si la nostra plantació es gran, haurem de recórrer a tractaments amb Bacillus thuringiensis des de la detecció de les primeres postes. Com ja hem comentat quan hem parlat del Bacillus thuringiensis, només és realment efectiu es amb erugues acabades d’eclosionar. No obtindrem resultats satisfactoris si tractem d’eliminar erugues més grans. És per això que els tractaments s’han de fer quan tinguem postes, no erugues. I fer-les de forma preventiva.

I si ja tenim les erugues malmetent el cultiu?

apanteles
Adult de Apanteles glomerata. Observeu les llargues antenes negres. Font: Elaboració pròpia

En aquest cas, si fa temps que estem en ecològic i el nivell de danys no és important perquè ja hem eliminat molta població amb Bacillus thuringiensis, podem deixar que treballi la fauna auxiliar.
Aquestes erugues tenen un paràsit implacable: Cotesia (=Apanteles) glomerata. És un petit himenòpter que diposita els ous a l’interior de les erugues, sobretot de Pieris brassicae, quan aquestes son petites. Les larves es van alimentant dels teixits de l’eruga, respectant-ne deliberadament els òrgans vitals per tal de poder completar tot el seu cicle a l’interior mantenint la eruga en vida. Un cop l’han finalitzat, perforen la eruga i surten a l’exterior, on s’agrupen en uns capolls teixits amb les pupes a l’interior, de color groc.
Un cop fan la metamorfosi, es converteixen de nou en vespetes que tornaran a parasitar més erugues. Si som observadors, en cultius de col i coliflor amb presència d’erugues no costa identificar aquestes vespetes de pocs mil•límetres amb dues antenes negres bastant visibles buscant la seva presa. Cerqueu-ne cap al migdia.

Com se si les erugues estan parasitades?

pupes apanteles
Capoll de pupes d’Apanteles glomerata. La eruga de Pieris brassicae ja és morta. Font: Elaboració pròpia

Símptomes com poca mobilitat, manca d’alimentació o la falta de reacció quan les toquem son indicatius de que a l’interior hi esta passant quelcom. En aquest cas convé deixar-les per permetre al paràsit acabar el cicle vital. Seran els nostres millors aliats i ens interessa tenir-los al nostre ecosistema.

I si ja tenim danys econòmics?

En casos severs, haurem de recórrer als insecticides ecològics. No seran innocus per a la fauna auxiliar, però ens poden treure d’un problema puntual.
En aquest cas haurem de recórrer a l’azadiractina, al spinosad o al pelitre. Tots tres molt efectius contra aquestes erugues. Però insistim, s’han d’usar com a últim recurs.

Que podem fer per evitar tenir-ne?

Quan busqueu informació sobre aquesta plaga trobareu dues recomanacions totalment oposades:

pupes eclosionades apanteles
Fem el seguiment del capoll, i 13 dies després observem que ja han sortit els adults de les pupes. Observeu-ne l’orifici de sortida. Font: Elaboració pròpia

La primera us dirà que s’ha de tenir l’entorn net de bràssiques silvestres, per tal de que la primera generació (la de primavera) no trobi aliment prop de la nostra finca.

La segona us dirà tot el contrari. Convé tenir el màxim de biodiversitat, i que la primera generació s’acarnissi amb la flora silvestre és una assegurança per tal que la fauna auxiliar prengui posicions, de cara a poder contenir les següents generacions de forma natural (les que realment provoquen danys als nostres cultius).

Que en penseu? Només una pista: En ecològic s’utilitza una tècnica que consisteix en deixar en cada finca algunes cols o coliflors sense cap tipus de tractament preventiu perquè aquesta plaga tingui on prosperar. Ara ja podem entendre que es pretén, no? Estem sacrificant unes poques plantes per deixar que el nostre exèrcit d’aliats sempre tingui un bon nombre d’efectius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *