La fertilitat física dels sòls

estructurat
Un sòl estructurat facilita l’exploració de les arrels i disposa de una gran porositat. La matèria orgànica i un treball racional són aspectes claus.

Ara que estem preparant les parcel.les d’horta i els nostres fruiters comencen a despertar, iniciem una sèrie d’entrades sobre com gestionar els nostres sòls perquè siguin sans i productius.

Ja hem parlat en anteriors entrades de la importància de les tres vessants de la fertilitat d’un sòl. Ens referim a la fertilitat física, la química i la biològica. Avui parlarem de la fertilitat física.

Podríem definir fertilitat física com la capacitat d’un sòl per a proporcionar a les plantes un mitjà que retingui i faciliti a les arrels aigua i nutrients, disposi d’oxigen, proporcioni suport per al sosteniment, i permeti un bon desenvolupament a les arrels.

I com podem preservar i/o augmentar la fertilitat física del nostre sòl?

Per a poder respondre a aquesta pregunta, primer hem d’aclarir dos conceptes que ens permetran entendre com treballar el nostre sòl. Estem parlant de la textura i l’estructura.

La textura del sòl

La textura del sòl és la proporció d’arenes, llims i argiles presents en un sòl un cop eliminats tots els elements superiors a 2 mm.
Així, les arenes són les partícules de mida major, seguit pels llims i finalment les mes petites, de mida menor a 2 um són les argiles.

Si en un sòl predominen les arenes direm que és arenós, si predominen les argiles el denominem argilós i si les proporcions son mes o menys equilibrades parlem d’un sòl franc.

Malgrat amb simples comprovacions a camp podem estimar el tipus de textura d’un sòl (ho explicarem en futures entrades), generalment es determina portant mostres a un laboratori d’anàlisi de sòls.

Com a idees bàsiques hem de saber:

Els sòls arenosos tenen poca capacitat de retenció d’aigua i nutrients, una bona capacitat d’infiltració i són de fàcil treballar. A no ser que disposem d’un sistema de fertirrigació, s’han d’esmenar amb molta matèria orgànica per a poder-los cultivar.

Els sòls argilosos són els que tenen més capacitat de retenció d’aigua i nutrients, però són pesats i difícils de treballar. Si no es treballen de forma correcta, poden provocar asfixia radicular.

Els sòls francs (la majoria dels agrícoles) són els més equilibrats, i en funció de la proporció d’arenes o d’argiles, tindran més o menys propietats de les descrites anteriorment per a aquest tipus de sòls.

Doncs bé, explicat això, la idea més important que hem de retenir és que la textura és inherent a un sòl, i no la podem canviar, però l’hem de conèixer per treballar-hi de forma coherent en tots els aspectes agronòmics (fertilització, reg, treball del sòl etc…)
Un exemple: Com hem dit, els sòls argilosos tenen poca capacitat d’infiltració i ho hem de tenir present en seleccionar el tipus de goters del sistema de reg localitzat. Si superem els l/h que és capaç d’infiltrar, l’aigua correrà i desplaçarà el bulb humit lluny d’on el volem.

Un agregat es desfà en agregats més petits només presionar-lo, sense esforç.
Un agregat es desfà en agregats més petits només presionar-lo, sense esforç.

L’estructura del sòl

Les partícules orgàniques i minerals es poden agrupar de forma natural donant lloc al que s’anomenen agregats. (Atenció, de forma natural. Els terrossos no són agregats, ja que provenen de l’acció mecànica en treballar el sòl).
Els agregats són plens de porus que contenen aigua i aire. Es formen en base a les partícules més grans (arenes i llims) unides per materials d’unió, que son les argiles i sobretot la matèria orgànica. La matèria orgànica és una autèntica “cola” per a la formació d’agregats. Per això sempre repetim que la matèria orgànica millora els nostres sòls.
Així, un sòl estructurat és menys dens, més porós, facilita la feina de les arrels i dels microorganismes, permet una major retenció i infiltració d’aigua, es treballa millor i és més resistent a l’erosió. I tot junt fa que sigui molt més fèrtil.
I així com hem dit que amb la textura tenim poc a fer, amb l’estructura gairebé tot depèn de nosaltres!

Com preservar i millorar l’estructura

El primer de tot per tenir un sòl estructurat és procurar mantenir uns nivells adequats de matèria orgànica, fent esmenes quan calgui, reposant la que podem anar perdent en els successius cultius i incorporant les restes de cultiu al sòl. (Res de cremar!)
L’altre gran eina és cóm treballem el sòl. Cada vegada que treballem un sòl l’estem desestructurant d’una manera o altra (Recordem que l’estructura és un procés natural).

La introducció de la mecanització dels cultius ens va portar a un ús excessiu del treball del sòl que s’ha demostrat nefast per a la qualitat i productivitat dels sòls, a banda d’un consum de combustible inútil.
Cada cop es tendeix a treballar menys el sòl, fins al punt que hi ha tècniques que utilitzen el “no treball”. Tanmateix, seguint uns consells bàsics es poden evitar molts dels efectes perjudicials del treball del sòl mantenint-ne els beneficiosos.

Un sòl desestructurat per treball excessiu i manca de matèria orgànica. No confondre els terrossos, durs i cimentats, dels agregats.
Un sòl desestructurat per treball excessiu i manca de matèria orgànica. No confondre els terrossos, durs i cimentats, dels agregats.

 

  • Hem de treballar el sòl en un punt òptim d’humitat. MAI treballar un sòl massa humit. El que estem fent és morter d’argila, i els efectes negatius poden ser difícils de revertir. Tampoc un sòl massa sec, (quan fa molta polseguera), ja que estem polvoritzant els agregats.
  • Intentar usar arreus de tall (cultivadors, cisells, vibrocultors, subsoladors) i mai els que voltegen el sòl (vertederes) abans que els rotatius (rotovators o freses)
  • Treballar el sòl quan es faci per algun motiu. Oblidem-nos d’allò de “tenir el camp net” a base de treballar-lo perquè queda millor estèticament.
  • Incorporar en les rotacions adobs verds de gran biomasa radicular.
  • No deixar camps nus massa temps. Si podem, fem adobs verds. Si no, deixem créixer les herbes i les anem segant abans de granar.

 

Suposem que hi haurà lectors que per les dimensions dels vostres horts no disposeu de tractor i useu una motoaixada. En aquest cas, us recomanem seguir el següent consell (a banda dels generals ja indicats) per tal d’ afectar el menys possible a l’estructura del sòl.

  • A diferencia del que s’acostuma a fer, la motoaixada és millor fer-la servir a velocitats lentes. Si disposeu de marxes és molt més fàcil. No volem polvoritzar el sòl!

 

Oblidem-nos de la idea que una parcel.la de terra extremadament fina és el millor per a les nostres plantes. I si no, esperem que plogui una mica i veurem com s’endureix. Treballant a baixa velocitat no trenquem els agregats, i de ben segur que salvarem la majoria dels cucs de terra, grans aliats en la tasca de mantenir l’estructura dels nostres camps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *