La fertilitat química dels sòls

vicia sativa
Introduir adobs verds de lleguminoses ens pot fixar quantitats importants de nitrogen. A la foto, un camp de veça. Font: Elaboració propia

Dins de la sèrie d’entrades sobre la fertilitat de sòls, avui abordem el tema de la fertilitat química.
Tradicionalment a procurar que les plantes disposessin dels nutrients necessaris per a créixer i donar collites abundants li dèiem fertilitat, de forma genèrica. Però ja hem anat veient que aquesta és una visió molt limitada de la fertilitat d’un sòl, i amb practiques basades simplement en el treball del sòl i la aportació de fertilitzants minerals està demostrat que la productivitat i salut dels nostres sòls minva amb els anys.
Però si analitzem la fertilitat en els seus tres vessants (física, química i biològica), llavors la química sí que podem dir que és la capacitat d’un sòl de posar a disposició de les plantes els nutrients necessaris i en formes assimilables per al seu correcte desenvolupament.

 

Macro i micronutrients

Es diferencien entre els macro i micronutrients segons la quantitat que una planta necessita durant el seu desenvolupament. Hi ha nutrients que les plantes utilitzen en major mesura (Macronutrients) i nutrients que malgrat també són imprescindibles, les quantitats necessàries son menors (micronutrients).
Així, considerem macronutrients al nitrogen, fòsfor i potassi, però també el calci, el magnesi o el sofre.
En canvi, considerem micronutrients al Ferro, bor, manganès, zenc, coure, molibdè o clor.
Quan llegim les riqueses declarades en un adob, el mínim que ens ofereixen es la composició NPK. Això vol dir la riquesa en nitrogen (N), fòsfor (en forma de P2O5) i potassi (en forma de K2O).
D’aquesta manera, un adob NPK 5-3-10 tindrà 5Kg de nitrogen, 3 Kg de P2O5 i 10 Kg de K2O per cada 100 Kg d’adob.

El cicle dels nutrients minerals al sòl

Als nostres sòls s’estableixen balanços d’entrada i sortida de nutrients.
La sortida principal són les collites. Aquestes han necessitat nutrients per a fer-se, i molts d’ells marxen en forma de fruit, fulla o el que aprofitem com a collita. Però també tindrem pèrdues per lixiviació (nutrients que renta l’aigua en ploure) sobretot amb el nitrogen o per la mateixa erosió, factor que sempre hem de vigilar i evitar.
Com a entrades de nutrients tenim:
-Les aportacions que fem en forma d’adobats o esmenes.
-Les restes de collites, que ja no cremarem sinó que tornarem al sòl directament o un cop compostats.
-Els que contingui l’aigua de reg. Sense una analítica són difícils de saber, però tota aigua de reg conté nutrients que no podem obviar.
-La fixació de nitrogen atmosfèric per part de bacteris que estableixen relacions simbiòtiques principalment amb lleguminoses. Així, introduint dins la rotació adobs verds de lleguminoses estarem aportant nitrogen al sòl d’origen atmosfèric.
-La mineralització de la matèria orgànica. Aquesta es la base de la fertilització química en sistemes ecològics. La matèria orgànica, en funció del seu grau de maduresa, té un nivell de nutrients disponibles per a les plantes. Però en té una gran quantitat que no son disponibles immediatament, sinó que requereixen d’un procés anomenat mineralització, on els microorganismes del sòl, en el seu procés de descomposició del material orgànic, alliberen formes assimilables de nutrients de forma gradual. És un procés complex, i el seu ritme depèn principalment de la temperatura, la humitat, la aireació i la biodiversitat biològica del sòl.

Com gestionar la fertilitat química

En pròximes entrades parlarem de cada nutrient mineral en particular, però com a idees generals podem aplicar el següent:
1.- Com sempre, la matèria orgànica és clau. Ens aportarà nutrients, és clar, però també la necessitem per a regular la disponibilitat d’aquests. Un sòl amb nivells correctes de matèria orgànica equilibra la reacció del sòl (PH), facilita la disponibilitat formant quelats naturals i allibera poc a poc els nutrients, fent que difícilment es produeixin fitotoxicitats per excés.
2.- Fraccionar els adobs en varies aplicacions si no coneixem el estat nutricional del nostre sòl i observar com reaccionen les plantes. Aplicar el que recomana cada adob si el que estem fent es reposar nutrients del sòl.
3.- Si partim d’un sòl degradat o improductiu hem d’entendre que la fertilitat química es qüestió de varies campanyes, no podem esmenar-lo i fertilitzar-lo en un sol any.
4.-Gestionar la mineralització amb el treball del sòl. Això es quelcom que els pagesos saben perfectament: Treballar el sòl estimula el creixement de les plantes, perquè introdueix oxigen al sòl i així estimulen l’activitat dels microorganismes responsables de la mineralització de la matèria orgànica.
5.- Si disposem de temps suficient entre cultius, sembrar un adob verd aprofitarà els nutrients disponibles i farà que no es perdin per rentat. Per a aquest propòsit les gramínies son ideals. Alhora, existeixen adobs verds d’arrels potents que penetren en el sòl aprofitant nutrients profunds que un cop incorporat l’adob verd quedaran a disposició del següent cultiu. Es el que es coneix com a bombeig de nutrients.

Esmenem o fertilitzem?

La majoria de fems s'utilitzen principalment com a esmena. A la imatge, maquinària d'escampar fems. Font: Elaboració pròpia
La majoria de fems s’utilitzen principalment com a esmena. A la imatge, maquinària d’escampar fems. Font: Elaboració pròpia

Les esmenes

És important diferenciar entre esmena i fertilitzant. Les esmenes son aplicacions que tenen per objectiu aportar matèria orgànica estable més que no pas elements minerals. De fet, les esmenes tenen poca quantitat de nutrients. De l’ordre d’un 1-2% de cada macronutrient principal NPK son riqueses normals en una esmena. Malgrat no els podem obviar, el que busquem es potenciar la fertilitat física i biològica.
Procedeixen principalment del compostatge controlat de restes vegetals i fems d’animal en diferents proporcions. Un bon exemple d’esmena seria el compost vegetal (mantillo) que puguem comprar o fer-nos nosaltres mateixos, o bé fems molt madurs.

 

I com esmenem?

Si disposem de compost o fem ben madur, s’acostuma a aplicar a sortida d’hivern en fruiters, i en la preparació del sòl abans de plantar les hortes de primavera/estiu. Si dubtem de si la nostra matèria orgànica es prou madura, apliquem-la unes setmanes abans i incorporem-la molt superficialment (no convé colgar material fresc)
Farem el mateix a finals d’estiu (passades les calors) als fruiters i en les parcel•les on farem horta d’hivern o un adob verd.
Quantitats entre 10-20 tones/ha (1-2 Kg/m2) podrien ser correctes en sòls productius. En sòls pobres podem augmentar la quantitat, però recordem que si partim de nivells de matèria orgànica molt baixos convé augmentar-los en el curs de varies campanyes, no de cop el primer any.

Fertilitzants

Els fertilitzants (o adobs) ecològics es fan amb matèries orgàniques procedents de materials més rics es nutrients (derivats d’ossos, plomes, sang, vinasses etc..) i enriquides amb minerals procedents d’extracció (fosfats, potassa etc..). També hi ha fems molt rics en nutrients, com la gallinassa, que es consideren adobs abans que esmenes.
Al mercat trobarem molts tipus d’adobs i de riqueses molt diverses. Sempre hem de tenir en compte el cultiu que farem i les seves exigències nutricionals. Com a idees generals podríem dir que:
1.- Els cultius hortícoles generalment son exigents en nutrients. A banda d’esmenar a sortida d’hivern, en les més exigents haurem de fer alguna aplicació d’adob a mitja temporada.
2.-Els que n’aprofitem la fulla (enciams, bledes, espinacs etc..) demanen tenir nitrogen disponible, però sempre amb mesura, ja que davant d’excessos poden acumular nitrats nocius per la salut.
3.- Els que n’aprofitem el fruit (p.e solanàcies) necessitaran nitrogen i fòsfor durant el creixement vegetatiu, però un cop entrin en producció necessitaran potassi per a una bona producció.
4.- En fruiters depèn de cada espècie, però la norma general de que en creixement i fins la floració demanen més nitrogen i fòsfor, i que a partir del quallat demanen més potassi segueix sent vàlida i l’hem de tenir en compte.
5.-Si parlem de contenidors o hort urbà, la fertilització és imprescindible i hem d’anar molt amb cura amb les quantitats, ja que tenim poca quantitat de terra. Sempre és més fàcil amb adobs i matèria orgànica líquida que s’incorporen amb el reg. Haurem de fer fertilitzacions freqüents amb quantitats molt petites d’adob.

I com adobem?

Si no utilitzem un pla establert de fertilització amb controls via analítiques, haurem de fer servir la observació. Les plantes expressen el vigor i els creixements equilibrats i ho hem de saber percebre.
Com a quantitats orientatives hauríem de prendre les que indiquen els envasos dels adobs, però sempre tenint en compte una cosa: Amb la gran varietat d’adobs ecològics, riqueses, presentacions (sòlids, líquids etc..) i sistemes d’aplicació (reg, foliar etc..) sempre podem fer una correcció ràpida davant d’una carència confirmada. En canvi, amb un excés de fertilització no podem fer-nos enrere, i haurem de patir desequilibris nutricionals (els excessos poden provocar bloquejos i antagonismes), alta sensibilitat a plagues i malalties, alteracions en la biologia del sòl o potencials contaminacions d’aqüífers. Per tant, les aplicacions s’han de fer bé, i mai allò de “el doble del que em diuen, que no en falti!”

I finalment, un consell..

La preocupació excessiva sobre els adobs i el pensar que si una planta o fruiter no creix o produeix adequadament sempre és deu a una carència nutricional és la resposta fàcil, i gairebé sempre, la incorrecte. La majoria de vegades és un reg deficient, un estres ambiental, ph inadequats, sòls compactats o, en el cas dels fruiters, un portaempelts equivocat el que ens està provocant el problema, i no pas manca de nutrients minerals. Procurant bons nivells de matèria orgànica i adobats puntuals difícilment tindrem problemes de carències a no ser que fem horticultura molt intensiva, on hem d’estar-hi mes a sobre, i no tant per evitar carències sinó per obtindre les collites previstes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *