La poda de fruiters

La poda es un tema que sempre ha comportat debats i diferències d’opinió. Potser se n’ha exagerat la importància relativa dins de les diferents tècniques de cultiu en fructicultura. Perquè la poda no deixa de ser una operació més de totes les que demanen els cultius fructícoles, i no es pot abordar com una tasca aïllada. Si portem el fruiter ben format i fem correctament la resta d’operacions (fertilització, tractaments, treball del sòl o reg), aquesta operació és fa mes senzilla i menys agressiva. Per tant, podes severes no deixen de ser actuacions que posen de manifest que hi ha quelcom que no s’ha fet bé amb anterioritat.

Podar un fruiter no té una recepta a seguir. El que si és bàsic es saber que estem podant. I quan diem què, no estem dient solament quina espècie i varietat. Parlem de saber el que ha fet els últims anys, en quina fase de la seva vida es troba, quina formació té, quina es la seva tendència de creixement natural, observar-ne el vigor i estat sanitari i saber que busquem amb la poda.

Hi ha infinitat de tècniques de poda. El que aquí pretenem, de moment, es establir uns criteris bàsics a seguir, que ens permetran en el futur adaptar-los a cada espècie.

1. Equilibri
Amb la poda hem de buscar l’equilibri entre el creixement vegetatiu i la producció. Un excés de vigor vegetatiu ens donarà poca collita. Un excés de producció ens esgotarà l’arbre.

2. Formació
La poda, sobretot en estadis juvenils de l’arbre, es l’eina principal per a formar l’arbre. Una bona formació ens facilitarà la poda durant tota la vida de l’arbre. Però hem d’intentar també no lluitar contra corrent, i saber quin es la tendència de creixement natural de l’arbre i tenir-la sempre en compte.

3. Vigor
Un arbre amb excés de vigor no el pararem amb la poda. Contràriament al que es podria pensar, una poda curta farà que se’ns escapi encara mes amb “xupons”. S’ha de podar llarg i reduir la fertilització. Per tant, la poda curta de forma general la utilitzarem en arbres vells o amb poc vigor.

4. La saba
Hem de saber els condicionants de la distribució de la saba en l’arbre. Si eliminem una branca o brot, la saba que consumia es repartirà entre les properes, per tant les vigoritzarem.

5. Il·luminació
Per a podar hem de tenir sempre en compte la il·luminació. La llum del sòl es el que farà que l’arbre pugui produir, i hem de saber que les zones il·luminades seran les mes productives. S’ha de procurar repartir bé la il·luminació.

6. Aireació
Amb la poda hem de procurar que l’arbre estigui ben ventilat i eliminar les zones molt denses, mal il·luminades i poc ventilades. Aquestes zones son les susceptibles d’estar mullades llarg períodes i afavorir malalties fúngiques.

7. Edat de l’arbre
Quan parlem d’edat de l’arbre no ens referim als anys, sinó en quin període es troba. Els fruiters passen per tres fases: juvenil, producció i vellesa.

  • Fase juvenil: Ja ho hem dit. El nostre objectiu es formar l’arbre. S’hi aplica la poda de formació.
  • Fase de producció: La nostra prioritat ha de ser l’equilibri. Mantenir una relació creixement vegetatiu-producció adequada. Es la poda que es coneix com a poda de producció.
  • La Vellesa: S’hi arriba en funció de molts factors, no només dels anys. Patró, producció, condicions edàfiques, tècniques culturals usades. Amb la poda podem fer tornar a entrar en producció algunes espècies de fruiters que aparentment ja estan en la fase de vellesa. S’hi aplica el que es coneix com a poda de rejoveniment.

Val a dir, però, que cada cop es planten combinacions de peus/varietat més orientats a avançar la entrada en producció. Això sovint provoca escurçar la vida de l’arbre, que arriba a la vellesa prematurament, amb cicles de vida més curts però més productius. Aquests fruiters son menys susceptibles de respondre bé a una poda de rejoveniment.

8. Una feina de diversos anys
Si hem de fer una actuació severa en un fruiter, convé que la fem en diversos anys. Si volem eliminar una branca important, podem començar per anar reduint progressivament l’aport de saba (reduint-li el vigor) afavorint altres zones de l’arbre per acabar eliminant-la quan ja no és tan important en l’estructura de l’arbre.

9. Qualitat de la feina
Finalment hem de recordar que qualsevol tipus de poda provoca ferides a l’arbre, i hem de facilitar que els sistemes de cicatrització naturals puguin treballar correctament.
Per a aconseguir-ho s’ha de seguir uns principis bàsics:

  • Utilitzar eines de poda (tisores, serres etc..) de bona qualitat, bé esmolades, desinfectades i bé mantingudes.
  • Fer els talls a les branques tenint en compte la espècie i el seu potencial de cicatrització, i deixant la fusta adequada perquè aquesta es pugui donar sense dificultats.
  • Sempre fer els talls inclinats perquè l’aigua hi rellisqui i no s’hi acumuli.
  • Aplicar màstic en els talls grans.
  • No fer-ho en previsió de glaçades fortes.

Hem cregut convenient, abans de començar a parlar de la poda d’espècies concretes, recordar els principis generals de la poda.

En pròximes entrades parlarem també d’un tipus de poda que cada cop està prenent més importància, com es la poda en verd.

Per tant, ara ja podem entendre que podar no és fer llenya!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *