La Tuta absoluta (II): Prevenció i control

En el primer article sobre la Tuta absoluta en vam conèixer l’origen, comportament i biologia. Explicàrem que en agricultura ecològica el seu control es viable, i que seguint tot un protocol de seguiment podem fer-hi front amb força garanties sense usar ni un sol insecticida de síntesi.
En aquesta segona entrada explicarem aquesta estratègia, basada en un sèrie de punts que ja vam enunciar i que ara detallem.

 

1.- Fomentar la biodiversitat

Aquest punt es clau per a la prevenció i control de qualsevol plaga en agricultura ecològica, però en aquest cas és vital. Hem de procurar zones refugi de fauna auxiliar, amb la màxima varietat de plantes i procurant floracions esglaonades. Sovint es tant senzill com deixar créixer vegetació als marges, cobertes vegetals entre llenyoses o deixar que les males herbes s’assentin a les vores dels camins de la parcel•la.

En el cas concret de la TUTA absoluta, per al seu control biològic és imprescindible el paper de Macrolophus pygmaeus i Nesidiocoris tenuis, mírids depredadors d’ous i larves joves de la plaga.

Dittrichia viscosa (olivarda) o Parietaria officinalis (morella roquera) son males herbes molt comuns que actuen com a refugi i per a reproducció d’aquests mírids per tant, plantes interessants de conservar a prop d’una plantació de tomaqueres. La primera es troba fàcilment en marges i camps en desús, la segona prefereix marges de pedra i murs amb certa ombra.

 

2.- Mesures culturals

En primer lloc, la rotació de cultius. TUTA absoluta pupa al terra, per tant, si acabem d’aixecar un camp de tomaquera que ha patit TUTA absoluta i en tornem a plantar, en pocs dies emergiran del terra noves generacions que atacaran el cultiu jove.
En segon lloc, eliminar les fulles amb galeries que trobem, sobretot al principi, ajuda molt a controlar les poblacions. Aquestes fulles s’han d’eliminar del cultiu, no les podem deixar a terra.

3-4-5.- Monitorització de poblacions, captura massiva i tractaments.

Instal•lar una trampa Delta amb feromona ens permetrà tenir una visió objetiva del comportament de la població. Setmanalment s’ha de comptabilitzar els individus que hem capturat.

• Mentre no trobem adults a la trampa el risc és nul.
• Quan en comencem a trobar algun d’esporàdic, hem de començar a estar alerta.

Ja tenim un cert risc d’atac. És molt important anar examinant el cultiu amb atenció per a intentar saber si hi ha presencia de mírids. En cas afirmatiu, sabem que el increment de població serà més contingut.
Observarem el cultiu i eliminarem totes les fulles i fruits atacats.
Si es vol, es pot instal•lar ja trampes d’aigua amb feromona per anar eliminant individus que puguin començar a arribar al cultiu.

• Quan les captures ja no son aïllades sinó abundants (fins a 30 individus/setmana) el risc es moderat.

Llavors ja hem d’instal•lar trampa d’aigua (si no ho havíem fet) i fer algun tractament amb Bacillus thuringiensis. No cal que siguin setmanals, poden ser cada 10 o 15 dies.

• Quan les captures siguin superiors a 30 individus/setmana, el risc ja es molt alt.

Els tractaments amb bacillus thuringiensis s’han de fer cada setmana i si cal, reforçar el número de trampes d’aigua i vigilar-ne els nivells. Continuarem eliminant fulles i fruits afectats. Si veiem que l’atac té certa virulència i no se’ns han establert poblacions de mírids depredadors, podem fer algun tractament amb azadiractín entre els de Bacillus.

És important mullar bé en els tractaments. En el cas de Bacillus no hem de patir si degoteja una mica, ja que és innocu en el sòl. L’aplicarem a ultima hora de la tarda.

Hem de tenir en compte que cada campanya és diferent. Hi ha anys en que no cal cap tractament , la incidència es molt baixa i la fauna auxiliar és suficient per a contenir les poblacions. Però el problema de la TUTA absoluta és que en anys complicats pot provocar pèrdues molt importants, ja que tot fruit atacat, encara que sigui per una sola larva, provoca la pèrdua total de valor comercial. A nivell domèstic però, es pot eliminar la part afectada i la resta del fruit és totalment aprofitable.

Ara que ja en coneixem la biologia i sabem com actuar estiguem alerta, fem-ne el seguiment i a veure que ens ofereix la temporada. Tan de bo siguin un any de pocs problemes i molts tomàquets!