Hi ha herbes que es consideren “males herbes” i no hi ha motiu per a tal consideració, sinó al contrari.
Avui esmentarem a dues plantes molt comunes en camps treballats com són la Diplotaxis eruicoides i la Alyssum maritimum.
Diplotaxis erucoides
En català, Diplotaxis eruicoides es coneix comunament com ravenissa blanca. Pertany a la família de les crucíferes o bràssiques, i el seu creixement és molt ràpid, tapitzant camps amb les seves característiques flors blanques a partir de les primeres pluges de tardor.
Alyssum maritimum
En català, Alyssum maritimum ( o Lobularia maritima, segons la classificació vigent) es coneix comunament com caps blancs. Igual que la ravenissa, també és una crucífera molt comuna en camps i marges de camins, amb abundants inflorescències formades per diminutes flors blanques.
Més enllà d’una descripció botànica, el que volem destacar d’aquestes dues plantes és la seva floració. Són capaçes de florir durant tot l’any, i durant els mesos d’hivern sovint són les úniques flors que trobarem en els nostres camps.
I això és molt important. Tinguem en compte que molta de la fauna auxiliar que a la primavera esperarem que ens ajudin mitjançant la seva voraç fam de pugonspropia de la seva fase larvària, en fase adulta s’alimenten de pol·len de flors, com és el cas dels sírfids.
De la mateixa manera, ens interessa potenciar la presència d’himenòpters ( p.e les abelles) per la seva funció pol.linitzadora.
Evidentment els insectes s’estableixen on troben les condicions d’alimentació òptima per al seu desenvolupament. I en agricultura ecològica, de la mateixa manera que procurem un ambient perfecte per a l’establiment dels nostres cultius, hem d’intentar proporcionar un ambient atractiu perquè s’estableixi la fauna auxiliar, mitjançant l’ús de zones refugi i bandes florals atractives. La ravenissa i els caps blancs, oferint floració tot l’any, ens ajuden en aquesta missió de forma altruista. Perquè se’ls considera, doncs, “males herbes”?