Bloc d'Agrorganics. Aquí trobaràs una selecció dels millors articles divulgatius sobre tècniques agrícoles per produir respectant l'entorn.
La saviesa popular sempre ha considerat la cendra com un producte que beneficia les plantes, però és realment així? Beneficiem l’ hort ecològic o fruiters escampant la cendra de les nostres xemeneies? Coneguem les propietats químiques de la cendra i els seus possibles usos en el camp com a fertilitzant natural .
Continua llegint «La cendra a l’hort ecològic: És realment beneficiosa?»
A les zones tradicionals del cultiu de carxofes, durant el mes de juliol i entrat Agost els camps tenen un aspecte que dista molt de l’esplendor de la vegetació present fins a finals de primavera.
Un cop suprimit el reg i amb la calor de l’estiu, la planta de carxofa s’asseca, fins al punt que sembla morta. Però durant el període vegetatiu ha acumulat reserves en òrgans subterranis per passar la sequera i tornar a brollar quan amaini la calor.
En aquesta època de parada vegetativa, els agricultors aprofiten per dividir les mates que ja han estat un parell o tres d’anys produint, i que tenen uns òrgans de reserva subterranis ben desenvolupats. S’obtenen el que s’anomenen les soques. Aquestes soques de carxofa es plantaran en nous camps, on passaran dos o tres campanyes per tornar a repetir el procés una vegada la mata ha agafat envergadura.
Continua llegint «Cultiu de carxofes. Com extreure i plantar les soques»
En l’entrada anterior hem descrit la plaga i el seu cicle biològic, de manera que ja sabem que l’oliva és susceptible de ser picada a partir de l’enduriment de l’os, el que significa entre el mes de juny i juliol segons zones i varietats.
També sabem com la mosca de l’oliva selecciona les olives per dipositar l’ou, que només diposita un, que pot arribar a posar més de 500 ous per generació, o que té normalment unes tres generacions anuals.
Ja estem en condicions d’abordar les estratègies de control de mosca de l’oliva en cultiu ecològic. Continua llegint «Plagues de l’olivera: La mosca de l’oliva (Bactrocera oleae). Control en cultiu ecològic.»
La mosca de l’olivera és la plaga principal del cultiu de l’olivera. Afecta el fruit, provocant caigudes prematures i una disminució important de la qualitat de l’oli obtingut.
La incidència és variable segons les temporades, presentant-se de forma més virulenta en anys amb estius de temperatures moderades i humitats altes. També influeixen factors com la presència de mosca a inici de campanya o la càrrega de fruit que presenten les oliveres.
Les zones on es dóna una major incidència de la plaga són sempre les del litoral mediterrani, on les temperatures estivals són més moderades i les humitats altes. Continua llegint «Plagues de l’Olivera: La mosca de l’oliva (Bactrocera oleae). Descripció de la plaga»
L’enciam (Lactuca sativa) és un cultiu present en totes les hortes. Molt apreciada en amanides, la possibilitat de consumir un enciam acabada de tallar és d’aquells plaers que fan que valgui la pena l’esforç de cuidar un hort.
Hi ha multitud de tipus d’enciams: Diferents colors, formes de les fulles, acabdellades o de fulles soltes … Això fa que de vegades, quan comprem llavors o planter, sorgeixin dubtes raonables que avui intentarem aclarir.
L’enciam és una planta de la família de les compostes que presenta tres varietats conreades al nostre país:
Generalment de fulla ovalada i allargada que no arriba a formar veritables cabdells. És la que es coneix com “romana”. Continua llegint «Varietats d’enciams»
Dins dels problemes del cultiu del tomàquet, la necrosi apical (cul negre, cul “cagat” o pesseta del tomàquet) és una fisiopatia molt comú en el cultiu del tomàquet que sovint provoca pèrdues importants de producció, ja que els fruits afectats perden tot valor comercial.
Tothom que ha cultivat tomàquets s’ha trobat en alguna ocasió amb la sorpresa de collir un tomàquet aparentment bonic per dalt, i que en donar-li la volta apareix amb tota la part inferior de textura com de suro i de color terrós o negre. I per a més greuge, la major part o tots els tomàquets d’aquell pom presenten el mateix problema en major o menor mesura. Continua llegint «Cultiu del tomàquet: la necrosi apical o cul negre del tomàquet»
Dins de la sèrie d’entrades sobre la fertilitat de sòls, avui abordem el tema de la fertilitat química.
Tradicionalment a procurar que les plantes disposessin dels nutrients necessaris per a créixer i donar collites abundants li dèiem fertilitat, de forma genèrica. Però ja hem anat veient que aquesta és una visió molt limitada de la fertilitat d’un sòl, i amb practiques basades simplement en el treball del sòl i la aportació de fertilitzants minerals està demostrat que la productivitat i salut dels nostres sòls minva amb els anys.
Però si analitzem la fertilitat en els seus tres vessants (física, química i biològica), llavors la química sí que podem dir que és la capacitat d’un sòl de posar a disposició de les plantes els nutrients necessaris i en formes assimilables per al seu correcte desenvolupament. Continua llegint «La fertilitat química dels sòls»
Ara que estem preparant les parcel.les d’horta i els nostres fruiters comencen a despertar, iniciem una sèrie d’entrades sobre com gestionar els nostres sòls perquè siguin sans i productius.
Ja hem parlat en anteriors entrades de la importància de les tres vessants de la fertilitat d’un sòl. Ens referim a la fertilitat física, la química i la biològica. Avui parlarem de la fertilitat física.
Podríem definir fertilitat física com la capacitat d’un sòl per a proporcionar a les plantes un mitjà que retingui i faciliti a les arrels aigua i nutrients, disposi d’oxigen, proporcioni suport per al sosteniment, i permeti un bon desenvolupament a les arrels. Continua llegint «La fertilitat física dels sòls»
Estem en plena campanya de poda d’hivern de fruiters de fulla caduca (presseguers, albercoquers, pruneres, etc ..). Abans de realitzar la poda de qualsevol fruiter, necessitem recopilar una sèrie de dades que ens donaran els criteris a seguir per realitzar la poda de fructificació.
En concret haurem de tenir en compte:
-L’espècie i varietat.
-La fase de la vida en què es troba (joventut, plena producció o vellesa)
-El peu sobre el qual aquesta empeltat
-El tipus de sòl i la seva fertilitat
-El que va passar en la campanya passada (vigor, producció etc ..) Continua llegint «La poda de fructificació. El cas del presseguer»
Les erugues de les cols i coliflors són d’aquelles plagues clau de les que difícilment ens lliurarem si volem fer aquests cultius.Gairebé sempre, amb major o menor intensitat, en tindrem, i hem d’apendre a conviure-hi sense patir masses danys. Aquest es l’objectiu d’aquesta entrada.
En primer lloc, hem de saber que podem trobar dos tipus d’erugues en cols i coliflors. Pieris brassicae i Pieris rapae. En fase de papallona, ambdues espècies son de color blanc, amb taques negres que segons posició i forma ens indiquen quina de les dues espècies és, així com si es tracta de mascles o femelles. Continua llegint «Erugues en cols i coliflors»