En l’entrada anterior hem descrit la plaga i el seu cicle biològic, de manera que ja sabem que l’oliva és susceptible de ser picada a partir de l’enduriment de l’os, el que significa entre el mes de juny i juliol segons zones i varietats.
També sabem com la mosca de l’oliva selecciona les olives per dipositar l’ou, que només diposita un, que pot arribar a posar més de 500 ous per generació, o que té normalment unes tres generacions anuals.
Ja estem en condicions d’abordar les estratègies de control de mosca de l’oliva en cultiu ecològic.
Control de la mosca de l’olivera
Atès que en agricultura ecològica no disposem de productes que puguin arribar a la larva dins del fruit, l’estratègia més usada és la reducció del nombre d’adults, i per tant, del nombre de postes. És a dir, evitar que siguin picades eliminant el major nombre de mosques possibles, així com evitar l’increment exponencial de població en posteriors generacions.
L’altra estratègia és la de repel · lència, és a dir, “convèncer” a la mosca que aquesta oliva que està inspeccionant no és adequada per a la posta.
Estratègies basades en reducció de població
Dins d’aquesta estratègia de lluita contra la plaga de la mosca de l’olivera , trobem tres eines diferents:
Captura massiva mitjançant trampes
Des del mes de juliol, s’instal · len a raó de 60-100 trampes per hectàrea. S’utilitzen dos tipus de mosquers :
-Mosquers de fabricació casolana (Olipe), utilitzant ampolles de 1,5 L d’aigua o altres líquids a les quals se’ls practica 3-4 orificis de 15 mm en el terç superior i s’omplen amb fosfat diamònic tècnic al 4%. S’acostumen a pintar amb una franja groga per potenciar l’efecte de l’atraient alimentari amb el cromàtic.
– Mosquers comercials com MAXITRAP XL , de Probodelt, que són fruit de nombrosos assajos de camp i que estan optimitzades per aconseguir taxes de captura molt elevades. A més, són de fàcil i ràpida instal · lació, ja que incorporen el ganxo i es poden obrir per a un monitoratge i recompte net i còmode.
Les primeres, tot i tenir captures inferiors, tenen l’avantatge de ser més econòmiques. Les segones, fabricades amb plàstics UV molt duradors, es poden reutilitzar diverses campanyes, però tenen un cost superior. Ambdues han de ser emplenades durant la campanya per mantenir sempre fosfat diamònic al seu interior, que al seu torn serveix perquè morin ofegades.
Les trampes per al control de la mosca de l’olivera se situen a la part sud de la capçada, entre 1,5 m-1, 75m i a l’ombra del fullatge per evitar evaporacions excessives.
En plantacions petites o oliveres aïllades, la recomanació seria la instal · lació d’una trampa per olivera. Cal dir que les tècniques de captura massiva mostren la seva màxima efectivitat en plantacions grans, de diverses hectàrees.
Atracció i mort (ATTRACT & Kill)
Les trampes Eco trap són un mètode basat també en la instal · lació de trampes, però aquesta vegada sumant l’atracció alimentària amb la sexual mitjançant l’ús de feromones.
Es tracta d’unes trampes de cartró que incorpora l’atraient alimentari, una càpsula de feromona sexual i van impregnades de deltametrina, un insecticida piretroide. La mosca, quan es posa en el cartró rep per contacte dosis suficients d’insecticida com per provocar la seva mort.
Com avantatge, duren tot el cicle de la plaga, i no requereixen manteniments ni emplenats com les anteriors.
Com a desavantatge, tenim el seu cost i el fet que no permeten monitoritzar el seu funcionament i efectivitat, ja que les mosques no moren en el parany.
Esquer alimentari amb insecticida
Aquesta tècnica consisteix en aplicacions molt localitzades d’un líquid atraient alimentari que incorpora spinosad, insecticida autoritzat en agricultura ecològica. El preparat comercial més conegut es SPINTOR CEBO . La seva aplicació és molt ràpida, ja que des del mateix tractor i amb una llança, s’aplica una fina banda de líquid a la cara sud del fullatge de l’olivera.
El principal inconvenient d’aquest mètode de control és que cal repetir el tractament cada 12-14 dies, ja que passat aquest temps perd efectivitat. A més, es renta amb la pluja, per la qual cosa obliga a tornar a aplicar després de períodes plujosos si volem mantenir la protecció.
Estratègia de repel · lència
Aquesta tècnica de control de la mosca de l’olivera es basa en aplicar caolí, un mineral que aplicat sobre l’olivera crea una pel · lícula de color blanc irregular que provoca la repel · lència i desapetencia de la posta per la mosca de l’oliva.
La seva aplicació no és ràpida (cal “blanquejar” bé), però els resultats que s’estan obtenint en diversos estudis són interessants.
Com a principal inconvenient tenim el mateix que amb SPINTOR CEBO: La pluja renta el producte i cal tornar a aplicar.
Conclusions
Totes aquestes tècniques són efectives si s’utilitzen per contenir les poblacions de mosca de l’oliva de cada generació i evitar el seu creixement exponencial. Així doncs, és imprescindible l’inici del control ja en el mes de juliol, per iniciar la tardor amb la menor presència de mosca possible.